¿Qui mana aquí?
¿Qui mana a qui?
¿Qui em governa? ¿Qui em representa? ¿On estic representat? ¿Qui em té en compte? ¿En què em té en compte? ¿Què he permès jo mateix de tot plegat? ¿Com ho he permès? ¿De què he estat conscient?
Miro la cartera. Carnets. D’identitat. De conduir. Targetes de salut, del sindicat, de la biblioteca. En cap no diu que jo sigui català. Deu ser una cosa que no existeix, doncs. La salut és catalana. L’educació és catalana. Jo no.
Continuo mirant la cartera. Diners. Diners plastificats. Diners que no veig ni toco, sinó en una desena part. Diners que diuen que havia tingut fins que han anat a parar a altres que ara els tenen, diuen. Diners pels quals treballo, crec, i dels que depenc, crec.
Sé que hi ha més papers. Hi ha papers que diuen que sóc catòlic. Hi ha papers que diuen que visc a l’Escala. Hi ha papers que diuen que faig servir legalment un sistema operatiu de Microsoft. Ui, la de papers que hi ha, i la de coses que diuen.
Segur que tots aquests em manen, tots els que hi ha al darrere dels papers. I jo col·laboro voluntariosament a la seva existència i a la seva perpetuació. Segur.
Per estricte ordre alfabètic (suposant que no hagin falsejat el seu nom). José Montilla, president de la Generalitat de Catalunya; Barak Obama, president dels EUA; Dominique Straus-Kahn, director del FMI; José Luís Zapatero, president d'Espanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada