El món és només sensacions, emocions i sentiments. Això vol dir que a vegades (o tot sovint) el món no és real.
Heus aquí el resum de la novel·la aquesta que és rècord de vendes, pel que es veu. I és clar: és curta, és sentimental, és irreal i està ben escrita. ¿Recordeu l'èxit dels primers libres d'Alessandro Baricco? Doncs, si fa no fa.
La novel·la no toca vores, però tu, esforçat lector, intentes que tingui algun referent en el món real. Més o menys te'n vas sortint fins que a la darrera pàgina t'ho fot tot enlaire. És igual que amb la ditxosa darrera pàgina tota la història faci aigües i ja no s'aguanti per enlloc. És igual perquè és un cop d'efecte molt maco.
El títol és tot un tocar de peus a terra (les pedres al ronyó, altrament dits càlculs renals), però curiosament en alemany han traduït el títol com Dona a la Lluna i en l'edició argentina han mantingut aquest títol alternatiu. Com veieu, un xic menys terrenal.
Áixí i tot hi ha una cosa de la novel·la que m'ha agradat. No, no em refereixo al fet que sigui curta (que és un punt), o que situï l'acció a Sardenya (que és un altre), o que faci nombroses referències literals a llengües encara vives a l'illa però ja en extinció directa (que és un puntàs). Em refereixo a l'estil. S'ha de reconèixder que la Milena Agus té una extraordinària habilitat narrant. Ho explica tot com si ho hagués viscut. No és que faci servir la primera persona, que lògicament la fa servir, sinó que planteja les coses amb aquell desordre, aquella impetuositat, aquell convenciment de qui s'ha inventat la mentida però tot seguit se l'ha cregut.
La Margarita se'l va llegir en una nit a l'Escala. Jo me l'he acabat a Binigaus, i l'he rematat amb un bany d'argila. No sé si hi té res a veure, però queda bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada