dilluns, 18 de febrer del 2008

Micròpsia


Ja conec una altra malaltia, ja veus quina il·lusió. Un altre nom en aquest paquet que abans portàvem a l'esquena i que ara ja arrosseguem barroerament de tan carregat com va. A sobre de totes les altres malures, la darrera: micròpsia.

Té un renom que sembla de conya: Síndrome d'Alícia al País de les Meravelles. No sé si els que ho pateixen ho troben tan poètic.

Ho dic per la Mariona, la incombustible pianista del col·lectiu Veus. M'ha enviat un enllaç al bloc que acaba de crear per explicar que li han diagnosticat aquesta malaltia. Si teniu un moment, llegiu-ne la narració que en fa: http://micropsia.wordpress.com/

No m'he esgarrifat perquè de sobte m'he trobat que no me'n recordava de com es feia.

M'he imaginat la Mariona mirant la Micròpsia a la cara i dient-li: "Oi que no has pogut amb l'Alícia, doncs tampoc no podràs amb mi. Ho sento, no podem ser amigues, però si vols, ens saludarem cordialment."

De moment li ha fet un bloc, i no és que la micròpsia s'ho mereixi, però sí s'ho mereixen les seves víctimes. ¡Enhorabona, Mariona! Pel bloc, per la família i per l'actitud.

4 comentaris:

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ari ha dit...

Hola càndid!

Sóc l'ariadna (la ronda recordes? ;-)). A vegades em passo a xafardejar pel teu bloc i a llegir el que escrius que m'agrada molt. He llegit el link al bloc de la teva companya.

Jo també tinc epilèpsia i visc amb total normalitat. No he patit micròpsia, però si atacs epilèptics i l'últim no fa gaire.

A vegades va bé saber que algu altre també li passa i com viu. Doncs això, jo visc normalment, faig de tot i a la màxima intensitat (ho vas patir tu mateix a la ronda ;-)). Efectivament em medico i no bec alcohol i tal. Però la resta, tot, tot i tot.

Ah! i quan conec gent que crec que haurà d'estar al meu costat durant molts dies (feina, amics,hobbies) els explico amb tot detall què me passa i com han d'actuar, bàsicament per evitar que algu es quedi amb les dents marcades a la seva mà o amb el dit negre ;-)

Per tant li pots dir que en el fons no passa massa res,que visqui amb la màxima normalitat i tranquilitat i que no es deixi la medicació. La resta... anims i endavant. Això de part d'una altra epilèptica que molt de tant en tant té algun atac.
I si necessita conèixer epileptics de primera mà, que m'escrigui que li explicaré
Una abraçada

Càndid ha dit...

Ari o Ariadna o simplement la incombustible un-dos-tres-quatre; amb el teu permís li passo el teu comentari a la Mariona.
Gràcies per la mentida piadosa que suportes voluntàriament el que escric, i sobretot gràcies pel comentari que suposo que a la Mariona li agradarà tant com a mi.
Una abraçada d'un que encara enyora els divendres d'anar comptant fins a les tantes (de la nit).

Educació Ambiental als Aiguamolls ha dit...

Gràcies, Càndid, per haver-me passat l'enllaç del comentari de l'Ariadna! I moltes gràcies, Ariadna, pels ànims!!!!
Seguiré amb tot detall els teus consells,...llàstima no haver-ho sabut abans, per lo del dit:)