dissabte, 16 de juliol de 2016

Un fill que vol ser la Mary Poppins

Vaig regalar el llibre el Sant Jordi del 2015 a algú de casa havent llegit la contraportada i pensant que faria per a una persona en concret.

La persona no el va llegir, però jo sí. Després el vaig portar a escola amb la intenció de llegir el primer capítol a un grup d’alumnes de sisè de primària.

Com que va funcionar també ho vaig fer amb un altre grup d’alumnes de sisè. I encara vaig llegir-los un capítol d’entremig del llibre, que em va semblar especialment suggerent.

Després ha resultat que alguns alumnes me l’han demanat -i en tornar-me’l em diuen que els ha entusiasmat- i que alguns altres nois i noies de la classe el van comprar.


Jo no coneixia l’autor, l'Alejandro Palomas, ni n’havia llegit res seu. El llibre el vaig anar trobant entretingut amb alguns moments més potents, fins i tot la part graficopsicològica, o l'escolar, o l'emotivoemocional; però el que em va encantar és que al final li donés la volta tan ben travada, fins al punt que t’entabana sobre qui és el veritable protagonista de la història.

També queden alguns serrells pengim penjam, però suposo que és un recurs intencionat, o, si més no, considerat negligible. No li perdonaria la desaparició de l’única amiga del nen. Potser n’està fent el seguiment en una altra novel·la.

Informant-me sobre l’autor, resulta que se l’ha de considerar gairebé prolífic. Que escriu i publica tant en català com en castellà. Que l’anterior a aquest, que també va ser èxit, es titulava “Una madre” però que no té res a veure amb “Un fill”. Que l’havia començat en castellà però que no li funcionava i va provar de fer-lo en català. Que es considera un llibre crossover (igualment llegible per preadolescents com per adults) amb diferents nivells de missatge. Que ha guanyat el premi Joaquim Ruyra de literatura juvenil. Que té un component autobiogràfic perquè l’autor, quan tenia nou anys, també volia ser Mary Poppins, com el protagonista d’Un Fill.


No sé si dir-ne gaire més. Millor que no. Ha estat una sorpresa agradable, suposo que amb repercussions personals (buscar més llibres d’aquest autor). I el fet que hagi agradat a alguns alumnes de sisè, és un valor afegit que jo no menystindria.

Cap comentari: