dimarts, 19 de juliol del 2016

Pons a Lormarin


Evidentment, marejats per la Provença, vam visitar Lourmarin. De vespre potser no vam gaudir com calia de carrers, vistes al castell i al seu entorn. I el que tampoc no vam fer va ser veure la tomba de Camus.


Potser hagués estat interessant, no perquè Camus sigui un dels meus ídols, però sí que n’és d’un poeta que em mereix tota l’admiració: Ponç Pons, el menorquí.


En un dels seus darrers llibres, d’en Ponç, apareix “Tres poemes provençals”. I a les notes al marge explica que en una visita a la Provença, a fer una conferència a Ais va “aprofitar per veure l’atélier de Cézanne, flâner per l’Arles de Van Gogh i Gauguin, visitar la casa de Jean Giosco a Manosca, la tomba de Camus a Lourmarin i la famosa llibreria de Banon.”

De tot això, nosaltres no vam fer res. Queda pendent, com tantes altres coses.

En el poema dedicat a Camus, en Ponç diu:
Paradis des insectes, / sur la croix de l’exil, / les cigales éblouies / vont battant leur prière / et ces vers frémissants / deviennent papillons.


Més endavant, en el mateix poema: “mais a l’encrier de nos jours / il fait nuit dans les mots.