dimarts, 26 d’abril de 2016

Novel·la històrica

No, no em refereixo a una recreació neolítica o medieval. No, no. Em refereixo a una relectura de la novel·la DG d’en Ramon Solsona.

La va escriure fa vint anys amb la confessada intenció de fer una sàtira dels polítics de llavors. En el seu moment va ser gairebé un escàndol.

Llegida vint anys després, resulta gairebé infantil. Dibuixa un escenari en què es posa lleugerament en dubte l’omnipresent matrimoni Pujol Ferrussola. Hi ha un personatge que es passa la novel·la convocant rodes de premsa per criticar veladament els seus socis. És un tal Duran i Lleida. En algun moment se suggereix la possibilitat de la corrupció política.

La protagonista és la Maruja Ruiz, envoltada de polítics de primer ordre, com ara Pidetresbranques, Open Bank, Maria Brizard, o  Praxis, i de membres de la pròpia família amb noms tan contundents com Dego (Degollado), Barbie, Pere Màrtir, Pere Regalat, Príncep de Beukelaer, Black & Decker, Windows 95, Nintendo i un llarg i tortuós etcètera.

La situació és simple. La Maruja vol trobar feina per al seu home i acaba com a cap d’una direcció general de la Generalitat. Al final intenta fer alguna cosa digna del seu càrrec i és destituïda.


No, no us he aixafat l’argument, perquè no en té. No és pas per l’argument que es pot llegir. Ara bé, us cal la determinació històrica en la lectura. Si no...