Ara pots fer carnaval cada dia de l’any –de fet,
molta gent en fa– i no té gaire sentit disfressar-se en colla un dia en
concret.
Al meu poble és molt difícil aparcar i els
dies de Carnaval encara més. Un escàndol –disfressat.
És una feinada i un gasto, això de fer-se la
disfressa i la carrossa. Total, per passar-la a algú altre (que visqui lluny) l’any
que ve, a canvi de res. I no hi ha cap subvenció ni cap ajuda per part de l’Ajuntament,
a sobre que li fem la feinada de dinamitzar el poble.
Cada any som menys a la colla i els nois només
vénen a posar-se pits i perruca, a beure pels descosits i a entrellucar pit i
cuixa quan ens canviem.
Tant si fa fred com si fa calor acabes arribant
a les portes de la pneumònia, la histèria, l’esgotament i la sordesa.
És cansat i ridícul haver de buscar excuses raonables i lògiques a actituds que més que res són fruit de la mandra i amb la poca sociabilitat.
2 comentaris:
Jo ho tinc clar des de fa uns quants anys, com que no puc marxar lluny m' exilio de portes endins. Carrego nevera per cinc dies i el dimarts surto de la closca.
Mai he entès la mania que tenen certs homes en disfressar-se de p..., sé que s' està estudiant científicament ;-)
I és clar, si és que estàs al rovell de l'ou.
No sé si us hi poseu tots dins de la nevera, també.
Salutoltes.
Publica un comentari a l'entrada