Arribo.
Alguna cosa em diu que ja he arribat.
Potser l’arç blanc florit,
O el cant d’ocells desconeguts,
O la ratlla que el sol dibuixa amb ajut d’un
núvol,
O una bufada d’aire amb flaires atàviques,
O l'aigua que dubta de si seguir o aturar-se...
Sí, ja he arribat.
Així i tot dono via lliure als peus,
I als ulls,
I als pensaments,
Perquè esbravin els impulsos,
Perquè ressegueixin els camins necessaris
Per comprovar que sí que he arribat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada