dissabte, 22 de març del 2014

Boiramar

(Sí, sóc a la vora d'un hotel molt conegut de l'Escala al nom del qual el dia d'avui hi fa un petit homenatge - perquè fins i tot, i molt de tant en tant, als hotels també se'ls pot fer un homenatge).


L'estuba amaga l'horitzó però tots sabem
que en algun lloc o altre la mar s'acaba.


La mar guarda i mostra
tot d'horitzons provisionals.


Hi ha alguna cosa de la terra que atrau el mar, 
o alguna cosa del mar que rebutja cap a la terra.


Còdols de tota mida i material i procedència,
però d'un sol artesà i traginer i repartidor.




4 comentaris:

PS ha dit...

Diuen que darrerament en aquest horitzó provisional hi neden molts dofins.
Has vist l´arc de Sant Martí d' aquesta tarda? Doble i espatarrant!

Càndid ha dit...

I tant que l'he vist, però no pas doble. Vist des d'aquí, el teníeu ben bé a sobre. Es diria que als de Roses us han sortit els colors.

sargantana ha dit...

I jo fent el badoc
caxis..

Càndid ha dit...

Ho deus dir per l'arc de sant Martí... De tota manera, Sargantana, el badoc és el millor que es pot fer.