Acabarem fent una oda a la maleta de 55 x 40 x
20 de fins a 10 quilos de pes. Tot un aprenentatge de tria i descart i
combinatòria.
El darrere dels seients de l’avió és com un
còmic de terror inacabat.
Som bèsties terrestres, i la terra és allà baix, sota els núvols.
Efectivament els aeroports són no-llocs per on
transiten impersones amb les emocions suspeses.
Davant la nostra immobilitat, pensem que són
els paisatges els que passen.
2 comentaris:
Les dues darreres frases són d´antologia, la foto de la teva dona a la finestreta és molt maca i a més a més m´acabes de convèncer que el meu viatge Empordà-Praga en cotxe, tot i passar-les canutes a la fronteratampoc va anar tan malament.No he viatjat mai amb Ryan Air.
Gràcies pels comentaris, País.
No sé si recomanar-te que una vegada a la vida provis això del low-cost. És quasi una experiència religiosa, que deia l'Iglesias jr (clar que dient-se Iglesias, tot li devia semblar una experiència religiosa...).
Quan ho provis ja m'ho diràs -o ho publicaràs al bloc/g.
Publica un comentari a l'entrada