dimecres, 8 de maig de 2013

Pont de maig - 1

 


Acabarem fent una oda a la maleta de 55 x 40 x 20 de fins a 10 quilos de pes. Tot un aprenentatge de tria i descart i combinatòria.
 

El darrere dels seients de l’avió és com un còmic de terror inacabat.


Som bèsties terrestres, i la terra és allà baix, sota els núvols.


Efectivament els aeroports són no-llocs per on transiten impersones amb les emocions suspeses.

 
Davant la nostra immobilitat, pensem que són els paisatges els que passen.

2 comentaris:

Pais secret ha dit...

Les dues darreres frases són d´antologia, la foto de la teva dona a la finestreta és molt maca i a més a més m´acabes de convèncer que el meu viatge Empordà-Praga en cotxe, tot i passar-les canutes a la fronteratampoc va anar tan malament.No he viatjat mai amb Ryan Air.

Càndid ha dit...

Gràcies pels comentaris, País.
No sé si recomanar-te que una vegada a la vida provis això del low-cost. És quasi una experiència religiosa, que deia l'Iglesias jr (clar que dient-se Iglesias, tot li devia semblar una experiència religiosa...).
Quan ho provis ja m'ho diràs -o ho publicaràs al bloc/g.