La pluja, tan poètica, tan metafòrica, tan empipadora.
Per si la pluja també fumés.
Escindir-se del corrent majoritari implica
riscos; entre altres, el de sortir-se’n. I confiar que en el futur se’t
magnifiqui.
El plànol, el paraigua, la motxilla amb la
roba per si de cas, la càmera, la guia plena de noms estranys, els laberints
urbans... que n’és de dura la vida del turista!
Visuorgia, perduts en un calidoscopi
multidimensional, escaosnejant.
2 comentaris:
va...que nomes es pluja i prou !!
Exactament: és només pluja i plou!
Una abraçada, Sargantana.
Publica un comentari a l'entrada