diumenge, 12 de maig de 2013

Pont de maig - 2


La pluja, tan poètica, tan metafòrica, tan empipadora.

Per si la pluja també fumés.

Escindir-se del corrent majoritari implica riscos; entre altres, el de sortir-se’n. I confiar que en el futur se’t magnifiqui.

El plànol, el paraigua, la motxilla amb la roba per si de cas, la càmera, la guia plena de noms estranys, els laberints urbans... que n’és de dura la vida del turista!

Visuorgia, perduts en un calidoscopi multidimensional, escaosnejant.

2 comentaris:

sargantana ha dit...

va...que nomes es pluja i prou !!

Càndid ha dit...

Exactament: és només pluja i plou!
Una abraçada, Sargantana.