¿Què té Irlanda?
¿Té paisatges?
“Les muntanyes es pleguen / com un acordió,
amb un gemec suau”
“Sembla
mentida com els llocs poden passar / davant de les persones en els records més
vius.”
¿Té límits?
“un edèn devastat d’on tothom ha fugit.”
“travessar la frontera que no sabem on és”
¿Té mars?
“Tirabuixons de sal, la mar com un tapet /
brodat amb paciència i fil de color blau.”
“amb les onades que m’arriben somortes, / cada
una endiumenjada amb una cresta blanca”
¿Té roquissars?
“i còdols malrodons i roques palplantades / a
prop dels espadats com caigudes del cel”
¿Té fars costaners?
“és la dalla incansable del far, / que sega la
foscor cada quinze segons”
¿Té parets seques?
Guardem el rumb entre les pedres, laberint /
de parets incomptables que aguanten l’equilibri.”
¿Té creus de pedra?
“creus de pedra tacades / per la verola dolça
del temps que s’esllangueix.”
¿Té històries?
“l’empelt carnal amb ermites i dòlmens”
¿Té llunes?
“Després de la tempesta, la lluna sobre el
mar, / rodanxona i rogenca
“La lluna que s’ha inflat, rodona com un cove”
¿Té climes?
“No / plou però ha plogut i no trigarà a
ploure.”
“La pluja para i falta menys perquè torni a
ploure.”
“gavines que mar endins arrossegaven /
tempestes.”
¿Té estacions?
atzar / tardorenc que declina, claror
inaprehensible.”
“Estrebades de llum allargassen els dies”
“es mouen les fulles de falguera / com puntes
de coixí bressolades pel vent.”
¿Té bèsties?
“Les baves dels cargols delaten els camins /
que segueixen de nit”
¿Té llengües?
“Així viuen també les paraules, com branques /
que oscil·len segons d’on bufa el vent”
“dir guineu i que faci un salt, dir ganivet /
i que talli”
¿Té poders?
el conjur que perdona els pecats no comesos /
encara”
¿Té colors?
“Enllà del mur l’aigua s’arruga, / verdosa com
la pell d’un gripau.”
¿Té presagis?
“Però alguna cosa diu, en el vol dels ocells,
/ que ja no falta tant perquè arribi aquell dia.”
“tots miren mar endins / buscant alguna cosa
que bé deu existir.”
¿Té missatges?
“Costa
observar la vida i no ser pessimista.”
“La felicitat gasta, / solen dir els que no
l’han tastada, però / la infelicitat encara més.”
“Voldria ser lluny però no sabria / on anar.”
Tot això, segons un llibre extraordinari:
7 comentaris:
Què té dius???? No ho sé però a mi em té prendada.
Només em faltaves tu avui! ;-)
I em faltaran cames per trobar aquest llibre)
Doncs després del llibre a mi m'haurien de faltar cames per anar-hi. Segur que també en surto prendat...
Pel que dius, encantat d'haver estat oportú. Mira que últimament vaig de bòlit i no abasto res dels blocs.
doncs sí Càndid,a mi també m'agradaria anar-hi a comprovar-ho personalment!
Apa que no en faries de fotos, allà!
Jo hi he estat. És meravellós! L'heu de tastar.
Jo hi he estat. És un tot meravellós. Ho heu de tastar.
Està claríssim. S'hi ha d'anar. Com a mínim per tornar a llegir cada poema en el lloc del que parla.
Publica un comentari a l'entrada