dijous, 17 de gener de 2013

¿Què té Irlanda?


¿Què té Irlanda?

¿Té paisatges?
“Les muntanyes es pleguen / com un acordió, amb un gemec suau”
 “Sembla mentida com els llocs poden passar / davant de les persones en els records més vius.”

¿Té límits?
“un edèn devastat d’on tothom ha fugit.”
“travessar la frontera que no sabem on és”

¿Té mars?
“Tirabuixons de sal, la mar com un tapet / brodat amb paciència i fil de color blau.”
“amb les onades que m’arriben somortes, / cada una endiumenjada amb una cresta blanca”

¿Té roquissars?
“i còdols malrodons i roques palplantades / a prop dels espadats com caigudes del cel”

¿Té fars costaners?
“és la dalla incansable del far, / que sega la foscor cada quinze segons”

¿Té parets seques?
Guardem el rumb entre les pedres, laberint / de parets incomptables que aguanten l’equilibri.”

¿Té creus de pedra?
“creus de pedra tacades / per la verola dolça del temps que s’esllangueix.”

¿Té històries?
“l’empelt carnal amb ermites i dòlmens”

¿Té llunes?
“Després de la tempesta, la lluna sobre el mar, / rodanxona i rogenca
“La lluna que s’ha inflat, rodona com un cove”

¿Té climes?
“No / plou però ha plogut i no trigarà a ploure.”
“La pluja para i falta menys perquè torni a ploure.”
“gavines que mar endins arrossegaven / tempestes.”

¿Té estacions?
atzar / tardorenc que declina, claror inaprehensible.”
“Estrebades de llum allargassen els dies”
“es mouen les fulles de falguera / com puntes de coixí bressolades pel vent.”

¿Té bèsties?
“Les baves dels cargols delaten els camins / que segueixen de nit”

¿Té llengües?
“Així viuen també les paraules, com branques / que oscil·len segons d’on bufa el vent”
“dir guineu i que faci un salt, dir ganivet / i que talli”

¿Té poders?
el conjur que perdona els pecats no comesos / encara”

¿Té colors?
“Enllà del mur l’aigua s’arruga, / verdosa com la pell d’un gripau.”

¿Té presagis?
“Però alguna cosa diu, en el vol dels ocells, / que ja no falta tant perquè arribi aquell dia.”
“tots miren mar endins / buscant alguna cosa que bé deu existir.”

¿Té missatges?
“Costa observar la vida i no ser pessimista.”
“La felicitat gasta, / solen dir els que no l’han tastada, però / la infelicitat encara més.”
“Voldria ser lluny però no sabria / on anar.”

Tot això, segons un llibre extraordinari:

7 comentaris:

Pais secret ha dit...

Què té dius???? No ho sé però a mi em té prendada.
Només em faltaves tu avui! ;-)

I em faltaran cames per trobar aquest llibre)

Càndid ha dit...

Doncs després del llibre a mi m'haurien de faltar cames per anar-hi. Segur que també en surto prendat...
Pel que dius, encantat d'haver estat oportú. Mira que últimament vaig de bòlit i no abasto res dels blocs.

Joan Rodó i Galiana ha dit...

doncs sí Càndid,a mi també m'agradaria anar-hi a comprovar-ho personalment!

Càndid ha dit...

Apa que no en faries de fotos, allà!

ambonsulls ha dit...

Jo hi he estat. És meravellós! L'heu de tastar.

ambonsulls ha dit...

Jo hi he estat. És un tot meravellós. Ho heu de tastar.

Càndid ha dit...

Està claríssim. S'hi ha d'anar. Com a mínim per tornar a llegir cada poema en el lloc del que parla.