Un servidor –i 8000 servidors més– érem ahir a
la nit a un espectacle de circ de Barcelona.
Just darrere hi havia una família de servidors
especialment entusiasmada. O, en tot cas, el pare i portantveu. Brutal, ¿no? Els
pallassos també són molt carismàtics, ¿no? Fantàstic, ¿no? Quina bona fila que
us he trobat, ¿no? Des d’aquí es veu perfecte, ¿no? Increïble, ¿no? Quins
diners més ben invertits, ¿no? El millor espectacle del món, ¿no? Ostres, hi ha hagut un moment que... ¿no? Ningú de la
família no li contestava. No vaig gosar girar el cap per veure si assentien amb
el cap o miraven cap a una altra banda per dissimular.
L’espectacle duia per títol “Al·lèrgia” o
potser era “Agre-lia”, o... bé, alguna cosa per l’estil.
Amb alguns números de circ se’t queien els
elàstics. Barres russes, trapezis sincronitzats, contorsions, malabarismes,
equilibrismes... I algun número dels pallassos amb bones idees. També música en
directe, caracteritzacions, vestuari, maquillatge, efectes de llum...
Tot plegat mitja horeta. ¿I la resta? Doncs
més música en directe, caracteritzacions que podien haver fet una
desfilada i amagar-se i deixar de fer nosa, passejades ultrapassant l’absurd,
anades i vingudes per anar omplint, efectes de llum... I algun pallasso que
devia ser el fill de l’amo, perquè si no, no s’entén.
Encara sort de la família del darrere.
2 comentaris:
I ha circs i circs, no?
A vegades amb l´entrada de segons quins espectacles haurien de regalar un morrió i unes manilles.Els dos darrers concerts dels Manel on he assistit eren per lligar gent a les cadires.I no eren precisament adolescents.
Espero que l´alegria teva hagi sigut més suau.
No donis idees. Ens acabaran donant una àudioguia i que la gent xarrupi el que vulgui (l'ampolleta d'aigua a 3 euros)...
Publica un comentari a l'entrada