La guerra passava a través dels llençols
estesos.
El llit era a tocar de la porta d’entrada a la
casa.
Matalàs i somier eren la caixa forta de la
misèria.
L’estraperlo es juga amb fitxes de gana en un
tauler
Que és sempre el mateix i completament nou
cada dia.
Gennaro és una veritat de cartró pedra.
Amalia és una mentida de carn i ossos.
Gennaro condemna el mercat negre de cafè
davant d’una tassa que vol sempre plena.
L’Amalia es lliura totalment a l’ofici de
sobreviure
i encara li sobra temps per parir i intentar
fer de mare,
d’esposa, de veïna, d’amant, de napolitana.
Es pot entendre la història com un triomf de
la moral.
Però darrere les cortines i sota les catifes
hi ha una altra història.
Una moral molt més confusa, més ambigua, més
certa.
Nàpols Milionària! és una obra d’Eduardo De
Filippo, que els de la Funcional Teatre representen aquests dies a Figueres.
7 comentaris:
llavors direm....molta merda!!
no es aixo??
El que hi ha sota la catifa sempre és més interessant que el que brilla sobre la taula.
Fas entrar ganes d´anar-la a veure!
Això diuen, Sargantana, encara que ningú va al teatre amb cotxe de cavalls...
Gràcies!
País, no et resisteixis a la temptació, cau-hi, si pots...
Hola Càndid, un gran resum de l'obra.
Molta sensibilitat en poques línies.
Una abraçada!
Mitu
Hola Càndid.
Un bona manera de sintetitzar Nàpols Milionària.
Un bon feix de sensibilitat en les teves paraules per transmetre la sensibilitat que ens emociona a través del text d'Eduardo de Filippo.
Salut,
Mitu
Gràcies, Jaume.
Deus haver notat que he tret les imatges del teu web...
Publica un comentari a l'entrada