dijous, 15 de novembre de 2012

També a Nàpols es fan bolets, quan plou



La guerra passava a través dels llençols estesos.

El llit era a tocar de la porta d’entrada a la casa.

Matalàs i somier eren la caixa forta de la misèria.

L’estraperlo es juga amb fitxes de gana en un tauler
Que és sempre el mateix i completament nou cada dia.

Gennaro és una veritat de cartró pedra.
Amalia és una mentida de carn i ossos.

Gennaro condemna el mercat negre de cafè
davant d’una tassa que vol sempre plena.


L’Amalia es lliura totalment a l’ofici de sobreviure
i encara li sobra temps per parir i intentar fer de mare,
d’esposa, de veïna, d’amant, de napolitana.


Es pot entendre la història com un triomf de la moral.

Però darrere les cortines i sota les catifes hi ha una altra història.

Una moral molt més confusa, més ambigua, més certa.

Nàpols Milionària! és una obra d’Eduardo De Filippo, que els de la Funcional Teatre representen aquests dies a Figueres.

7 comentaris:

sargantana ha dit...

llavors direm....molta merda!!
no es aixo??

Pais secret ha dit...

El que hi ha sota la catifa sempre és més interessant que el que brilla sobre la taula.
Fas entrar ganes d´anar-la a veure!

Càndid ha dit...

Això diuen, Sargantana, encara que ningú va al teatre amb cotxe de cavalls...
Gràcies!

Càndid ha dit...

País, no et resisteixis a la temptació, cau-hi, si pots...

Jaume Pujadas i Ras ha dit...

Hola Càndid, un gran resum de l'obra.
Molta sensibilitat en poques línies.
Una abraçada!
Mitu

Jaume Pujadas i Ras ha dit...

Hola Càndid.
Un bona manera de sintetitzar Nàpols Milionària.
Un bon feix de sensibilitat en les teves paraules per transmetre la sensibilitat que ens emociona a través del text d'Eduardo de Filippo.
Salut,
Mitu

Càndid ha dit...

Gràcies, Jaume.
Deus haver notat que he tret les imatges del teu web...