diumenge, 8 de juliol de 2012

Quan se li acaba la corda al rellotge



Posem per cas que hom vol escriure una narració sobre la mort. Però no com els vius es prenen la mort, amb més o menys condescendència si se la veuen més a prop o més lluny, sinó com se la pren el mort mateix.

I el novel·lista busca un protagonista que viu la mort en primera persona, i tria els records de vida que el situen millor en aquesta rampa de sortida cap a una altra cosa. I els records d’infantesa els posa en una altra carpeta que són els records del seu propi pare, com aquell qui diu també moribund, però que la mort del qual no és pas l’important.

Bé, ja veieu quin panorama. Se l’ha empescat en Paul Harding en la seva primera novel·la. Va ser publicada el 2009 en una editorial petita, amb una tirada de cinc-cents exemplars. I aquí s’hauria acabat la cosa. O aquí s’hauria d’haver acabat.

El 2010 li van donar el Premi Pulitzer de Ficció, mentre que Publishers Weeekly, Amazon.Com i el Library Journal la declaraven una de les millors novel·les del 2009.

El 2012 se n’ha fet la primera edició en català (Llauners) i en castellà (Vidas de hojalata). El títol, Tinkers, fa una clara referència a l’afició del protagonista pels mecanismes dels rellotges. El cert és que entre engranatge i engranatge hi ha unes impressionants escapades cap a la natura, retrats lluminosos entre capítols d’una foscor impenetrable, capítols que esperes que acabin per tornar-los a llegir amb altres que esperes que acabin per altres motius més prosaics, això sí: poca dona i sempre secundària. Un llibre estrany, que sense premi difícilment hauria arribat a les meves mans, i que alhora et fa barrinar com és que li han donat el premi, quina combinació estel·lar hi ha coincidit perquè cridés l’atenció del presumpte jurat.

Un llibre només recomanable per a aquelles persones que s’hi han sentit intrigades.

5 comentaris:

Joan Rodó i Galiana ha dit...

Càndid,m´has deixat ben intrigat,si algun dia cau a les meves mans l´ hauré de llegir.

sargantana ha dit...

em conformare amb el teu comentari em sembla...
jejejej

Càndid ha dit...

Joan, si el llegeixes ja em diràs. Ara bé, podria ser que no et caigués a les mans perquè em sembla que ha circulat poc, vaja que no s'ha venut gaire... Però mai no se sap.

Sargantana, no ho donis per perdut. De tota manera hi ha alguns fragments del llibre que no me n'he pogut estar de posar-los al Tròpic de Tramuntana. Si us fa peça...

Hania ha dit...

En pocs dies és la segona vegada que sento parlar...Ara que les vacances s'apropen i les responsibilitats es reparteixen serà el moment de llegir-lo.

Càndid ha dit...

Les vacances sempre és bon moment. Ara bé -i dit per si de cas-, no qualificaria aquest llibre com a lectura de platja o piscina.
Bona lectura. Ja diràs què t'ha semblat...