diumenge, 1 de juliol de 2012

Veles e vents e noms


Fem, en un poble empordanès, una lectura de poemes medievals. Després d’un pregó fet per en Toni Albà, el públic assegut a taula mentre esperen el sopar que van cuinant al pati del costat des d’on arriben premonitòries bafarades, a l’aire lliure sota una tramuntaneta que toca de ple a l’escenari, mentre els que van arribant saluden i són saludats efusivament, mentre la mainada es fa passar la gana jugant a empaitant-se entre les taules, en unes hores en què realment tots –mainada, músics, rapsodes i públic en general– haurien d’estar sopant i no escoltant poemes i músiques medievals, o esperant que acabin d’una vegada aquells de l’escenari, que tampoc no han provat ni equalitzat els micros inalàmbrics, i encara amb un miraculós grup d’oïdors que van escoltant amb dificultats i aplaudint voluntariosament. I la tramuntaneta impedint de col·locar la pantalla on unes projeccions haurien donat més color i digestibilitat a segons quins versos.

I ja està. Aquest és el resum de “Cap home és visible”. Alguna cosa no estava prou estudiada.

Suposo que quan heu llegit que era una selecció de poemes medievals catalans, la majoria ja heu pensat en alguns autors. Segur que n’heu encertat uns quants. Podríem posar la mà al foc que un que no ha faltat és el del cavaller valencià Ausiàs March. I un que diu, un moment, ¿però no és Ausias? I un altre, doncs jo he vist escrit alguna vegada Àusias. I és cert, com també podem haver vist escrit Auzias, Ausies, i qui sap si alguna altra forma que no tinc controlada. ¿Sabíeu que hi ha treballs d’erudició dedicats íntegrament a aquesta qüestió? A saber d’on coi deu venir el nom que es va posar de moda a la València del XV, i a saber, sobretot com devia el poeta anomenar-se a si mateix, ja que això dels accents en l’època medieval era, en la major part dels casos, inexistent.
Fotografia de Mireia Puig Llopart

O sigui, per si de cas els de la Funcional decideixen repetir el seu espectacle de música i versos en condicions més adients, se us demana que, si voleu venir de públic, ja hàgiu llegit i debatut el tema. Aquí teniu un enllaç de la primera lliçó; és un article d’en Germà Colon Domènech