Fem, en un poble empordanès, una
lectura de poemes medievals. Després d’un pregó fet per en Toni Albà, el públic
assegut a taula mentre esperen el sopar que van cuinant al pati del costat des
d’on arriben premonitòries bafarades, a l’aire lliure sota una tramuntaneta que
toca de ple a l’escenari, mentre els que van arribant saluden i són saludats
efusivament, mentre la mainada es fa passar la gana jugant a empaitant-se entre
les taules, en unes hores en què realment tots –mainada, músics, rapsodes i
públic en general– haurien d’estar sopant i no escoltant poemes i músiques
medievals, o esperant que acabin d’una vegada aquells de l’escenari, que tampoc
no han provat ni equalitzat els micros inalàmbrics, i encara amb un miraculós
grup d’oïdors que van escoltant amb dificultats i aplaudint voluntariosament. I
la tramuntaneta impedint de col·locar la pantalla on unes projeccions haurien
donat més color i digestibilitat a segons quins versos.
I ja està. Aquest és el resum de “Cap
home és visible”. Alguna cosa no estava prou estudiada.
Suposo que quan heu llegit que
era una selecció de poemes medievals catalans, la majoria ja heu pensat en
alguns autors. Segur que n’heu encertat uns quants. Podríem posar la mà al foc
que un que no ha faltat és el del cavaller valencià Ausiàs March. I un que diu,
un moment, ¿però no és Ausias? I un altre, doncs jo he vist escrit alguna
vegada Àusias. I és cert, com també podem haver vist escrit Auzias, Ausies, i
qui sap si alguna altra forma que no tinc controlada. ¿Sabíeu que hi ha
treballs d’erudició dedicats íntegrament a aquesta qüestió? A saber d’on coi
deu venir el nom que es va posar de moda a la València del XV, i a saber,
sobretot com devia el poeta anomenar-se a si mateix, ja que això dels accents
en l’època medieval era, en la major part dels casos, inexistent.
Fotografia: http://aprovantvalencia.blogspot.com
Fotografia de Mireia Puig Llopart
O
sigui, per si de cas els de la Funcional decideixen repetir el seu espectacle
de música i versos en condicions més adients, se us demana que, si voleu venir
de públic, ja hàgiu llegit i debatut el tema. Aquí teniu un enllaç de la
primera lliçó; és un article d’en Germà Colon Domènech.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada