Hi havia moments que quan el llegia revivia
alguna de les sensacions que el record em resituava (resuscitava) trenta-cinc anys enrere
llegint el llibre del Pedrolo.
Sí, no té res a veure un llibre amb l’altre
(vaja, diria, perquè de l’Amor Fora Ciutat amb prou feines si me’n recordo).
Segurament no comparteixen ni tema, ni to, ni estructura, ni actualitat, però a
mi se’m barrejaven; les sensacions, si més no.
Potser pel títol.
Potser per un cert recargolament argumental.
Potser per la devoció per l’autor –segurament
conjuntural, segurament temporal.
Potser per la nocturnitat de la lectura.
Potser per alguna buidor existencial
coincident.
Potser perquè totes dues lectures han estat
vigoroses i revigoritzants, de les que t’activen.
Potser.
Tant li fa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada