dijous, 7 de juny de 2012

Manuel de Murakami


Hi havia moments que quan el llegia revivia alguna de les sensacions que el record em resituava (resuscitava) trenta-cinc anys enrere llegint el llibre del Pedrolo.


Sí, no té res a veure un llibre amb l’altre (vaja, diria, perquè de l’Amor Fora Ciutat amb prou feines si me’n recordo). Segurament no comparteixen ni tema, ni to, ni estructura, ni actualitat, però a mi se’m barrejaven; les sensacions, si més no.

Potser pel títol.
Potser per un cert recargolament argumental.
Potser per la devoció per l’autor –segurament conjuntural, segurament temporal.
Potser per la nocturnitat de la lectura.
Potser per alguna buidor existencial coincident.
Potser perquè totes dues lectures han estat vigoroses i revigoritzants, de les que t’activen.


Potser.
Tant li fa.