diumenge, 3 d’abril de 2011

Bord però encantador, el violer


En una visita al cap de Creus faig una nova amistat: el violer bord (o simplement violer, ¡quina dèria amb l’adjectiu “bord”! – no confondre amb el violer marí, el de les platges).

Estava espaterrant, escandalosament cridaner, senyor vermell dels marges. Em calia una mica de recerca.

El nom castellà és de sonoritat àrab: alelí o alhelí. Típicament mediterrni, adaptat a llargs estiatges (aguantar la calor estoicament).

El nom científic Matthiola incana fa referència al senyor Pietro Andrea Gregorio Mattioli –conegut com Matthiolus– naturalista toscà del XVI que va descriure 100 plantes noves, no documentades anteriorment. Ara bé, això d'incana no tinc ni idea a què fa referència.

L’enciclopèdia diu que floreix de maig a juliol. No cal que us digui que estem a principis d’abril i que estava tan florida com la veieu a la foto. No se sap si s’equivoca l’enciclopèdia, o la planta, o simplement que el cap de Creus és una anarquia botànica.

Planta ornamental, segons les pàgines de floristeria. En tot cas, al cap de Creus és altament ornamental.

Quan a Empúries em trobi amb el violer marí ara li podré donar records del seu parent dels marges rocallosos.