diumenge, 20 de febrer de 2011

Ofertes

Consumidor de música d’oferta. Això dec ser si reviso les meves darreres adquisicions.

Per una banda escolto el Rellotge d’emocions d’en Raimon. Va amb un diari de diumenge. Aprofito. ¿M’agrada en Raimon? Hi ha una lleu barrera entre la seva veu i la meva oïda, entre la seva inspiració i la meva recepció. El que sí que li tinc és molt admiració. La seva autofidelitat. La vigència del compromís. Que encara posi to a Salvador Espriu, per exemple.
“Diré del vell foc i de l’aigua.
Si crema molt la neu,
glaçava més la flama.”



En uns grans magatzems d’electrònica hi ha el Treu Banya d’en Gerard Quintana a preu de semisaldo. Aprofito. Un viatge que potser no és el seu disc més reeixit, però dóna bones dosis de lletra i música. Lletres pròpies i de Dolors Miquel, però també de Jordi Cornudella i d’altres. Músiques pròpies i de Xavi Lloses i de Francesc Bertran. De la lleidatana, canta:
“Com més m’allunyo de mi,
Més sé qui sóc.
Com més m’allunyo, més em perdo,
Més em recupero.”

I en un súper trobo el Morfina dels Lax’n’Busto a preu de saldo absolut. La versió del CD + DVD. Aprofito. Devia ser l’època en què Pemi Fortuny ja es devia plantejar el seu futur solidari a Sierra Leone. Només li quedaven un centenar de concerts fins el 2006. Una màquina d’èxits, també necessària, també necessaris.
“Tombo a la deriva, per boscos i camins
com quan encara eres viva.
Ronca un vell mussol mandrós,
prefereixen l’hora fosca, com jo.”

Una cultura sonora d’oferta, però diria que encara viva. Queden coses per dir i gent per dir-les. No tot està perdut.