diumenge, 12 de setembre de 2010

Això del circ ja no és el que era.

Potser el que era encara ho continua sent. Vull dir a l’Escala hi fa parada i fonda un circ o altre cada estiu. A vegades amb animals exposats com a reclam. Altres no. Però sempre amb grans cartells i un desplegament propagandístic curiós, com els vals aquells de descompte que no sé pas si funcionen o no. Tanmateix no tinc ni idea de com els va. Tinc entès que força malament.

Bé, jo m’estava referint a un altre circ. Al que he vist a Tàrrega aquest cap de setmana. Els espectacles de carrer cada cop tenen més tirada cap al circ. Però ja és un circ molt més complicat. És un circ en què els artistes actuen i interpreten, a més porten el ritme i ballen. Parlo d’espectacles estudiats de llum, d’escenografia, d’aparells, i amb música en directe. I música de nassos.

Us en podria fer una llista. Però no. Us en diré només dos, els que ara tinc al cap.

Un és l’espectacle inaugural. Muaré, de títol. Espaterrant. Una dotzena d’acròbates del grup argentí Voala Project (actualment instal·lats a Alacant) enfilats en uns mòbils psicodèlics i amb música dels Beautiful Taste. Glups. Un muntatge car, suposo, però un cop vist, necessari.

L’altre era de format més reduït. Els irlandesos Fidged Feet que presentaven Hang On. Dos ballarins que practiquen el que ara anomenen dansa aèria. Relacions de dos sobre un trapezi, però amb una coreografia i una posada en escena impecables. I us confessaré una cosa. Tot sovint em despistava de l’acció perquè els ulls se m’anaven al racó del músic. Música en directe, sintetitzada però efectista, percussió a banda, feta a mida de l’acció i del seu desenvolupament. Espaterrant.

Llàstima que ja començo a tenir un pèl d’edat, si no em posava a ballarí aeri.