Tròpic de Tramuntana

Era a principis dels noranta. Jo feia una feina com aquell que diu acabada d'inventar: mestre itinerant. Feia molts petits viatges. Feia moltes petites esperes. Em vaig proposar de tenir una petita conversa amb la natura cada dia. Cada dia. Sense fer trampa. Res, un holacomvà, o un vajaquinpentinatportesavui. ¿Resultat? Cada dia feia una petita anotació, amb data i lloc, en una moleskine que feia patxoca. De tant, alguna cita d'algun llibre que llegís, o d'una cançó, o del que fos que hi lligués. Del que fos.
L'any 95 vaig decidir agrupar-ho tot, per l'època de l'any, lògicament seguint el calendari republicà. Es va titular Viure al país de la tramuntana i així va quedar. Era un volum força gruixut.
Ara m'ha tornat a picar el mateix cuc. Xerradetes amb la natura. Perquè les converses segur que seran diferents, i la manera d'entendre què em diu i el que li puc dir, també serà diferent. La feina d'ara també s'hi adiu.
Per guarnir aquesta entrada us poso el fascicle quart de les obres completes d'un esverat capaç de micropauses. Sense criteri previ us ofereixo el Pluviós de fa setze o disset anys, mentre em preparo pel Pluviós d'enguany.
Crec que es titularà Tròpic de Tramuntana. No em feu dir per què.
PLUVIÓS