De tota manera, em sembla que no sóc gaire bo amb les meves segones oportunitats. Les que hauria de “concedir” (socors! quina expressió més ampul·losa!).
Un exemple. Pel Nadal l’Eva em va regalar un llibre d’en Martí Gironell “perquè li donés una segona oportunitat”. El llibre venia amb la credencial d’haver guanyat un premi de novel·la històrica i de ser del mateix autor del best-seller català sobre el pont de Besalú.
Doncs… l’he llegit.
I… no m’ha agradat gens.
Com que ja vaig esplaiar-me en la crítica de l’altre llibre, penso que és més prudent deixar-ho aquí.
Un altre exemple. Pel febrer la meva companya em va sorprendre amb un viatge a Roma “perquè li donés una segona oportunitat”. El viatge ve amb la credencial de poder visitar alguns dels espais que ens vam perdre en el viatge anterior.
Doncs… hi he anat.
I… no m’ha agradat gens.
Com que ja vaig esplaiar-me en la crítica de la ciutat, penso que és més prudent deixar-ho aquí.
O sigui que no dic res de nou d’un bandoler que no coneixia gaire i que a hores d’ara segueixo sense conèixer, ni tampoc d’una ciutat que no entenia gaire i que a hores d’ara segueixo sense entendre.
Definitivament no sóc gaire bo amb les segones oportunitats. Vés a saber, potser em cal una tercera oportunitat.
Amb l’esquí va funcionar.
2 comentaris:
En serio Roma no t'ha agradat? Em va costar d'entendre el primer cop (quan ho vaig llegir al bloc) pero es que aquella ciutat es plena de bellesa (bruta pero bella) i que una persona que estima tant la bellesa com tu no en gaudeixi, que vols que et digui, em costa d'entendre.
Serà que viure envoltat de tant belles persones acaba creant-li a un un "callo"?
Ja m'ensenyareu les fotos per posar-me les dents llargues, oi?
Salut
Jo també m'ho pregunto.
També és possible que el "callo" sigui jo mateix, directament.
Potser amb els anys ens anem tornant rígids -o fòssils.
Confio que, si es dóna el cas, i només si es dóna el cas, potser a la tercera...
Salut
Publica un comentari a l'entrada