dissabte, 14 de març de 2009

Negra nit


“—¿I saps què en penso? Que les persones vivim a base d’anar cremant records. I, a l’hora de mantenir-nos vius, tant és si aquests records són realment importants o no. Els records només són el combustible que cremem. Quan llences papers al foc, tant és que siguin anuncis de diari, llibres de filosofia, fotos de revistes pornogràfiques o bitllets de mil iens. Només són papers, ¿oi? Mentre els crema, el foc no va pensant: “Oh, això és Kant”, “Això és l’edició vespertina del Yomiuri” o “Renoi, quines tetes”. Per al foc, només són retalls de paper. Doncs amb els records passa el mateix. Tant els que són importants, com els que no ho són tant, com els que no ho són gens… només són el combustible que cremem.”

Això és un fragment de la novel·la After Dark, de l'Haruki Murakami. ¿Que de què va? Ho sento. És personal i poc transferible. És possible que vagi d'una cosa diferent segons qui ho llegeixi. L'Haruki aconsegueix fer una novel·la sense que hi passi quasi res, sense que es tanqui cap de les portes que obre, sense saber què hi ha darrera les portes que tanca. Però a més s'atreveix a fer una lliçó de cinema, de música i de vídeoclips. Lliçons de filosofia que posa en boca d'adolescents que toquen el trombó, de dones de la neteja d'un love-hotel... Tot amb total nocturnitat i sense quasi traïdoria.

Seguint una suggerència de la Ginesta us poso el llistat de la banda musical de la novel·la:

Go Away Little Girl (Percy Faith i la seva orquestra)
Five Spot After Dark (Curtis Fuller)
April Fool’s (Burt Bacharach)
More (Martin Denny)
My Ideal (Ben Webster)
Sophisticated Lady (Duke Ellington)
Jealousy (Pet Shop Boys)
I Can’t Go for That (Hall and Oates)
Suites Angleses (Bach – Ivo Pogolerich)
Love Story (Francis Lai)
Cantata (Scarlatti – Brian Asawa)
Sonnymoon for Two (Sonny Rollins)
Bakudan Juice (Shikao Suga)
Música hip-hop japonesa

El tema musical que dóna títol al llibre és el que podeu sentir aquí:


Així i tot veig que Tusquets -els editors- han penjat un web sobre l'autor, en què hom pot accedir també a algunes músiques omnipresents en moltes de les seves obres. Tot un muntatge, vaja. És evident que l'Haruki aquest és -a més d'un escriptor creatiu i atractiu- un bon producte comercial.

Acabem amb una cita del llibre:
“Independentment de les intencions de cadascú, tots baixem riu avall del temps a la mateixa velocitat.”

2 comentaris:

G ha dit...

I tant, quin llibre tan bo!
Així que m'has près la idea de les bandes sonores dels llibres? Molt bé papa. Ja tenies la meitat de la feina feta, o un quart d'aquesta, que tampoc vull donar-me massa mèrit.
Si les tens baixades, podries ferme'n un CD, no? Jo, de moment, només tinc la que tu has penjat. Quan tingui temps m'hi posaré amb la resta.
Una abraçada.

Càndid ha dit...

Doncs, mira, la idea era bona, per tant no he tingut cap problema -ni cap prejudici- a copiar-me-la. En tot cas no me les he baixat ni puc fer el CD. Tot arribarà, a no ser que algú ho faci abans i m'ho estalviï.
Una abraçada.