diumenge, 1 de juny de 2008

R.E.M.

Els REM vénen a Castelló aquest estiu. Això m'ha motivat -no dec ser pas l'únic- a tornar a escoltar el seu disc, a redescobrir-lo. De fet, és un disc per anar redescobrint. És viu, és directe, és contundent, és ric, és dens, és fresc. Rock i més rock.
Al cotxe, la Ginesta em demana de sentir Accelerate, la cançó. Un cop i un altre. I prova d'anar-la traduint. Heus aquí les conclusions a què hem arribat, d'allò que diu. Altra cosa és el que deu voler dir. A no ser que sigui precisament això: accelerar per anar més a poc a poc.

Accelera

Enfonsant-me de pressa,
el llast lligat als peus,
sense temps per discutir les pròpies conviccions.
No estic sol, milers d’altres s’enfonsen
més ràpids que no jo.
¿Què m’hi ha arrossegat?
Res a què agafar-me.
Res amb què frenar.

¿On és l'anella que obre el paracaigudes?
¿On és la trapa, la clau?
¿On és la meva escotilla de dibuixos animats?
Sense temps per replantejar-me
les opcions que faig,
he hagut de seguir
una altra direcció.

El meu darrer record és
com m’enfilava escales amunt.
Vaig saltar per la finestra oberta
per repte i desesper.
No sé pas què necessitava.
Necessitava temps.
Necessitava fugir.
Vaig veure com el futur
es tombava del revés i dubtava.


¿On és l'anella que obre el paracaigudes?
¿On és la trapa, la clau?
¿On és la meva escotilla de dibuixos animats?
Sense temps per replantejar-me
les opcions que faig,
he hagut de seguir
una altra direcció.
Accelera.

El panorama que veig va canviant,
la incertesa és sufocant,
la nostra esperança mai no havia estat tan decisiva
i s’encenia i s’apagava.
Un batec violent
perquè funcioni.
Fes que s’alenteixi, vinga.

¿On és l'anella que obre el paracaigudes?
¿On és la trapa, la clau?
¿On és la meva escotilla de dibuixos animats?
Sense temps per replantejar-me
les opcions que faig,
he hagut de seguir
una altra direcció.
Accelera.

La ciutat crema,
com si fos a punt d’esclatar
Accelera perquè s’alenteixi,
perquè funcioni.
Incomplet,
estic incomplet.