dijous, 3 de gener de 2008

Vacances de Cap d'Any


Estic de vacances en una ciutat que diuen que és una meravella.
Jo, em sap greu, trobo que és una ciutat espantosa plena de coses interessants.
Qui es va inventar l'eslògan de ciutat eterna tenia tota la raó. Cal que ho sigui, d'eterna, perquè alguna ciutat ha de ser el compendi de la desproporció, i que ho assumeixi amb vocació d'eternitat.
Com altres ciutats imperials s'ha fet gran a base d'espoli, i com tots els que arrosseguem problemes sexuals, té un conflicte amb les mides.
És la ciutat dels residus eternament regenerats. Sembla que la història insisteixi a donar-li una oportunitat i una altra tot i saber que no se'n sortirà.
Els seus habitants surten mudats de casa i caminen de puntetes que no embrutir-se les sabates.
Deixen la ciutat de la mà de Déu, i tot i que diuen que Déu viu allà a la vora, no sembla pas que estigui per la labor.
Els seus habitants van fent. És una ciutat de formatge en un país de ratolins voraços.
Aquesta és la sensació que n'he tret. Si tingués malsons em veuria perseguit per un cancan en què van aixencant les cames el Papa, en Mussolini, en Cèsar August i en Fellini.
Ara bé, trobareu a la xarxa tot d'escrits que diuen que és una ciutat meravellosa i us ho demostren amb tota mena de detalls. De debò.