No sóc massa llegidor de poesia i totalment neòfit en poesia visual, recordo els cal·ligrames de Salvat on fugint de la disposició paral·lela dels versos aconseguia efectes figuratius. Vostè, potser també altres poetes, ha anat més lluny. Mitjançant una escala de grisos fa perceptibles efectes de relleu, cosa que trenca la rígida seqüència de la narració i permet associacions visuals de mots o conceptes fora del seu sintagma adjacent, em fa l’efecte d’una tècnica pictòrica. També, amb l’encavallament de sintagmes entre línies, aconsegueix trencar el moviment esquerra dreta de la mirada i obliga a una relectura que proporciona noves relacions entre el mots. M’agraden les antítesis i les paradoxes, per això celebro : Fonament del fum, Fosca clarividència, Forats en els forats. Tant debò es permeti obsequiar als lectors, als que contemplen, als que miren, amb alguna Capricigrafia més. I molt especialment, l’invitaria a que comencés a editar alguna entrada del seu Diccionari del gest.
Gràcies, Manel. És encoratjador això que algú et llegeixi i en tregui suc. Pel que fa al poema, més que tècnica pictòrica, pretén fer servir una tècnica arquitectònica tradicional: la pedra seca. El poema es va fent agafant les pedres que hi ha per-qui-per-llà, reconvertides en idees, en imatges. Les idees, les imatges es van col·locant una mica a l'atzar, o segons el forat que queda buit. I sempre amb pedra calcària, la local al Montgrí, esquerpa i plena de rascler. Crec que compartim el plaer per les paradoxes. Prometo insistir en el tema de les capricigrafies. Reaprofito el comentari per mostrar el meu suport i la meva admiració pel vostre bloc al voltant de la Casa Inhòspita. Càndid
2 comentaris:
No sóc massa llegidor de poesia i totalment neòfit en poesia visual, recordo els cal·ligrames de Salvat on fugint de la disposició paral·lela dels versos aconseguia efectes figuratius.
Vostè, potser també altres poetes, ha anat més lluny. Mitjançant una escala de grisos fa perceptibles efectes de relleu, cosa que trenca la rígida seqüència de la narració i permet associacions visuals de mots o conceptes fora del seu sintagma adjacent, em fa l’efecte d’una tècnica pictòrica.
També, amb l’encavallament de sintagmes entre línies, aconsegueix trencar el moviment esquerra dreta de la mirada i obliga a una relectura que proporciona noves relacions entre el mots.
M’agraden les antítesis i les paradoxes, per això celebro : Fonament del fum, Fosca clarividència,
Forats en els forats.
Tant debò es permeti obsequiar als lectors, als que contemplen, als que miren, amb alguna Capricigrafia més. I molt especialment, l’invitaria a que comencés a editar alguna entrada del seu Diccionari del gest.
Gràcies, Manel. És encoratjador això que algú et llegeixi i en tregui suc.
Pel que fa al poema, més que tècnica pictòrica, pretén fer servir una tècnica arquitectònica tradicional: la pedra seca. El poema es va fent agafant les pedres que hi ha per-qui-per-llà, reconvertides en idees, en imatges. Les idees, les imatges es van col·locant una mica a l'atzar, o segons el forat que queda buit. I sempre amb pedra calcària, la local al Montgrí, esquerpa i plena de rascler. Crec que compartim el plaer per les paradoxes. Prometo insistir en el tema de les capricigrafies.
Reaprofito el comentari per mostrar el meu suport i la meva admiració pel vostre bloc al voltant de la Casa Inhòspita.
Càndid
Publica un comentari a l'entrada