¿Què se n'ha fet d'aquells temps que no esmorzava si abans no m'havia empassat dos còmics? (Un del Víbora i l'altre del Will Eisner, per equilibrar)
Avui me n'he llegit un, i encara perquè anava de regal amb una revista!
Doncs, no està malament. L'Oriol Garcia s'ho ha ben currat. Diria que s'ha documentat històricament i gràfica, està ben escrit (hi ha molta lletra, això sí); i tot i que el tema a dibuixar és repetitiu, aconsegueix el ritme aquell que tants voldríem.
I una cosa: després de llegir-lo, et queda força clar que l'onze de setembre no celebrem una derrota, sinó una resistència; una resistència quasi suïcida, i encara el "quasi" el podem salvar com a mostra d'astúcia i de pacte. Vés a saber si no celebrem massa i tot!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada