dilluns, 16 de novembre de 2015

Apologia i condemnació de la tramuntana


Divendres es presentava el llibre “Elogi i refutació de la tramuntana”, d'en Xavier Febrés.

Imatge: http://images.ara.cat/comarquesgironines/tramuntana-que-dels-llibre-pero_ARAIMA20151105_0309_1.jpg

Confesso que, de moment, només n’he llegit el pròleg d’en Dacosta. Fantàstic, com sempre. Com les fotos del llibre, que també són seves.
Imatge: http://images.ara.cat/comarquesgironines/moment-presentacio-del-llibre_ARAIMA20151114_0326_1.jpg

Durant la presentació, però, em van assaltar alguns interrogants.
Com que no he nascut a l’Empordà dono per fet que no sóc empordanès. De fet vaig venir a viure-hi fa trenta-tres anys. Ara bé, he de dir en disculpa meva que quan m’hi vaig instal·lar, al setembre del vuitanta-dos, hi van haver onze dies ininterromputs de tramuntana ferotge. Jo hi venia amb el convenciment que era capaç d’adaptar-me on fos, però aleshores vaig tenir els meus dubtes.
Amb el temps m’hi he anat avesant fins arribar a trobar-la a faltar, de tant en tant.

Certament deu ser un element identitari, com es deia a la presentació, ja que faltats com solem anar d’identitat, qualsevol fet no gaire compartit amb altres territoris, automàticament esdevé forjador de personalitat local. Fora de l’Empordà i del Rosselló s’han de buscar altres excuses. Però també les troben, les excuses.

A la dècada dels vuitanta, a Sant Pere Pescador, vaig escriure uns versos que feien “En aquest país, / fa tramuntana cada dia, / ca-da-di-a”. Volia dir que la tramuntana era un recurs social de primera magnitud. Si en feia, perquè en feia. Si no en feia, pels dies que feia que no en feia, i pels dies que faltarien que en tornés a fer, i pel que havia fet mentre n'havia fet i per tot el que passava quan no en feia. A l’Empordà, els treus la tramuntana i cauen en sec les relacions socials a manca de tema de conversa.

La tramuntana és una gran aliada de la indústria tèxtil, perquè si ja és un clàssic l’amuntegament de mitjons desaparellats, dono per fet que molts dels mitjons –i altres peces de roba– de l’Alt Empordà han anat a parar al Baix Empordà, o a la costa de la Selva, gràcies a la manca de previsió a l’hora d’assegurar-ho amb prou pinces. “Gone with the wind”, recordava en Soldevilla a la presentació. És a dir, t’estalvies l’assecadora, però has d’anar més sovint a mercat.


Vaja, que m’aniré llegint el llibre i ja us comentaré. Suposo que quedarà pendent la gran novel·la de la tramuntana. Podria ser, però, que ja hi hagués algú escrivint-la.