dilluns, 17 d’agost de 2015

Parlar d'Al Revés

Parlar d’aquesta pel·lícula ens permetria tocar el tema dels doblatges al català, de com de minsos han estat els resultats de tanta proclama i tant de debat entre les pretensions polítiques i el pragmatisme del mercat (que és una mena de política sense pretensions...).

Imatge: http://diarigran.cat/wp-content/uploads/2012/03/doblatge1.jpg 

Parlar d’aquesta pel·lícula ens permetria discutir sobre les emocions humanes, de les diverses maneres de visualitzar-les, de plantejar-les, de la necessitat emergent d’entendre’n el funcionament i les disfuncions, els records, els pensaments.


Parlar d’aquesta pel·lícula ens permetria comentar fins la sacietat els sistemes omnipresents d’animació, de dibuix per ordinador, dels efectes visuals, de les representacions oníriques, fins assolir una mena de pararealitat o de contrarealitat.


Parlar d’aquest pel·lícula ens permetria analitzar les marques registrades com Pixar (no pronunciar-ho a la catalana) o Disney, de la indústria que hi ha darrere, del negoci pur i dur que hi ha associat a l’èxit o al fracàs de taquilla, i ja no parlem dels missatges subliminals que es van distribuint entre els incauts espectadors.

Imatge: http://orig10.deviantart.net/6413/f/2012/040/3/2/animation_studios_by_chocoqueen21-d4p6ntq.jpg

Parlar d’aquesta pel·lícula ens permetria valorar l’evolució dels costums ubans fins arriba a la poca assistència de públic (persones físiques) a les sales del cinema, això sí, carregats amb llaminadures i begudes carbòniques.

Imatge: https://www.g-1.com/media/18730/Cinema-Queue.jpg


I això és el que vam fer, tot sopant, després de veure la pel·lícula “Inside out” o sigui “Del revés”. Si hi aneu, no desaprofiteu l'oportunitat de parlar-ne.