És possible que la novel·la sigui la disfressa
d’un assaig que apunta al cor mateix de la crua realitat mediàtica. Pot ser, i
de fet algunes crítiques que he llegit, ho apunten.
A mi no m’ha semblat ben bé això. Hi he vist
una idea original de fer un periòdic sobre el futur immediat, una teoria sobre
la mort de Mussolini que no li devia cabre en cap novel·la anterior, i una
reflexió cínica sobre les diferències (poques) entre una república bananera i les
democràcies del sud d’Europa.
Tot això barrejat, i un parell de personatges
que no feia falta de definir gaire per la feina que hi havien de fer, i ja tenim el Número
Zero. En italià, Numero Zero, una mena d’al·literació
i cacofonia del nom de l’autor, Umberto Eco.
Si després d'això us han vingut unes ganes boges de llegir-lo, millor que no us n'estigueu. Si no, segur que trobeu bons llibres i gens presumptuosos, per anar fent l'agost.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada