dilluns, 30 de juny de 2014

Núvols nus

Sovint els núvols són un paisatge canviant però coherent, context imprescindible.


Passen conscients que els estàs mirant, que en valores les formes i els tons, l'espectacle de vapor i pressions, de capes i filtres, de tamisos i matisos... reinvenció contínua d’horitzons provisionals.


Incansables i lliures, peregrins de la mare mar.

2 comentaris:

Joan Rodó i Galiana ha dit...

Ara et dediques a la pintura ? :-)

bon enquadrament,sembla que la ciutat estigui sota el mar!

Pel que fa a les imatges i perquè quedin més centrades a la part central,potser hauries de modificar l'amplada del bloc(tens espai de sobres),si no saps com fer-ho,et puc ajudar! és fàcil!

Salutacions!

Càndid ha dit...

Gràcies, Joan.
La pintura que dius no és més que forçar els semitons.

Vaig provant.

Pel que fa a la fugida de les imatges per la dreta del blog, ja ho he notat. També passa amb les imatges de l'Empordà to take away. No ho he canviat perquè trobo que fa un efecte que ja m'agrada, a part que potser no me'n sortiria.

T'agraeixo l'oferta de suport.
Si et sembla, un dia ho provo i si no me'n surto et demano ajuda.

Gràcies, de totes maneres.