dimecres, 11 de juny de 2014

Els pares de l'Hervé


Si teniu records inesborrablement meravellosos dels vostres progenitors –siguin vius o no–, no llegiu aquest llibre.

Si sou emocionalment sensibles i no suporteu els malrotllos, els malentesos, i les accions malintencionadament malinterpretades, no llegiu aquest llibre.

Si us agraden les històries amb un principi entenedor i un final que s’entén i entremig fets comprensibles, no llegiu aquest llibre.

Si creieu que esteu curats d’espants, podeu intentar-ho. Es recomana deixar-lo quan s’acosti el col·lapse lector.


El llibre va ser publicat a París el 1986. Aleshores l’autor encara no sabia que tenia la sida. La hi van diagnosticar el 88, la va fer pública el 90 a través de la novel·la A l’ami que ne m’a pas sauvé la vie, i va morir el 91.


Sí, parlem d’Hervé Guibert i de Els meus pares.


Un sotrac de llibre que et dóna unes quantes garrotades (potser sóc dels que no l’havien de llegir) però que m’ha fet repassar també la seva vessant fotogràfica.



Diria que l’Hervé Guibert és dels que han viscut –i han mort– per explicar-se.