dimecres, 7 de maig de 2014

Crònica búlgara 09

Ni la mallerenga blava ni la primavera dels borrons han entès res de res quan els parlàvem de fronteres.


Exposició de lloses de la Vella Muntanya (potser amb algun fragment de balcanita) que, a més, serveixen de plaça sagrada.


Desficis iconogràfics, borratxeres cromàtiques, al·lucionacions il·luminades, desvariegs místics.


No se sap si embadalits o simplement atordits. Una cosa és tocar de peus a terra i l’altra és quedar-hi clavats, al terra.


La història de la humanitat s’acaba convertint en un popurri que pertot dóna pistes i pertot despista.