Cara a Culip, cara a la tramuntaneta que avui
ve dòcil i cansada.
Amb prou feines si pessiga la pell de gallina
del mar.
Amb prou feines si xiula la seva simfonia als
alvèols dels esquistos.
Amb prou feines si gronxa l’armèria o remou les bosses de calitja dels fondals.
Amb prou feines si empeny les onades que
abracen somortes
la cala plena de restes de
prosaiques procedències.
Amb prou feines si té ganes de xerrar ni d’on ve ni fins on pensa arribar.
Amb prou feines si s’ha adonat que sóc aquí,
m'ignora mansament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada