dilluns, 12 de maig del 2014

Anb prou feines...


Cara a Culip, cara a la tramuntaneta que avui ve dòcil i cansada.

Amb prou feines si pessiga la pell de gallina del mar.

Amb prou feines si xiula la seva simfonia als alvèols dels esquistos.

Amb prou feines si gronxa l’armèria o remou les bosses de calitja dels fondals.

Amb prou feines si empeny les onades que abracen somortes
la cala plena de restes de prosaiques procedències.

Amb prou feines si té ganes de xerrar ni d’on ve ni fins on pensa arribar.

Amb prou feines si s’ha adonat que sóc aquí, m'ignora mansament.