Així em forço a escoltar allò que tampoc no
surt gaire pels mitjans –o gairebé mai– i a dilucidar si m’agrada o no, i si
estic disposat a tornar-ho a sentir.
No us penseu, de tant en tant tinc sorpreses. Dec
ser fàcil de sorprendre.
Bé, doncs els premis Enderrock d’enguany. Per
sort ens ho posen a l’abast: tenen la delicadesa de penjar els temes dels
diferents premis a Spotify: http://www.enderrock.cat/llistes.
Mirant els premis lliurats fa poc veig que
algunes ja les conec i altres em toca posar-hi una estona. La millor cançó
–segons els lectors de la revista– és Benvolgut, dels Manel. Coi, si comptés els
intents de captar de què anava el text! Era una cançó sudoku. Al final vaig
arribar a la mateixa conclusió que altres que han posat les seves
investigacions en els blocs respectius. O sigui, que és un que parla amb
l’anterior parella de qui ara és la seva parella. I trobo que sí, que el text
està ben tramat i que és una molt bona cançó.
A la llista hi trobareu altres que sí i altres
que no tant. Gent de La Pegatina, d’Obrint Pas, de l’Anna Roig i l’Ombre de ton
Chien, de Joan Masdéu, de Quico el Celio, el Noi i el Mut de Ferreries, d’Amélie,
d’Estopa, de Catarres...
Doncs, això.
2 comentaris:
Benvolgut és una molt bona cançó. No la captes al vol ni a la primera, però és tan certa!
Jo la veig en seqüències, com si fos una pel·lícula, i em fa gràcia.
Mira, que ja fa dies que em volta pel cap fer-ne un post, però no m´acabo de decidir...
S'ha d'agrair als Manel de fer cançons que et fan trencar una mica el cap (aquesta no n'és l'única) i que tornar-la a escoltar per veure si la pilles no resulti un càstig.
Suposo que el post que dius no és tant sobre la cançó sinó sobre el que explica.
A veure, a veure el post aquest...
Publica un comentari a l'entrada