diumenge, 13 de novembre del 2011

Naps en fonya

 Imatge: Paul Andrews

El meu germà bessó -en Josep- s'ha decidit a aparcar la seva timidesa malaltissa i fer-se blocaire o bloguista (i és que la batalla entre bloc i blog continua). Jo he intentat que se'n desdís, però no hi ha hagut manera.

Em demana que me'n faci ressò, a veure si algú se'l mira. Li he dit que si depèn dels que jo convenci...

El seu bloc/blog es diu NAPS EN FONYA. "¿Fa molt empordanès, no trobes?" -m'ha preguntat sense esperar resposta.

"¿I per què naps, precisament?" -li he deixat anar. "Home, els naps s'han de deixar en remull, no?" -he preferit no demanar-li'n més explicacions

Té un subtítol: UN BLOC EXPIATORI. "¿Notaran que hi ha una ela de més?" -ha deixat anar convençut que jo no m'hi havia fixat.

"Hi posaré allò que se m'acut i que no puc dir a ningú, i és que a casa ja no em fan cas. Curtet, curtet, sense enrotllar-me."

Li he aconsellat que hi posi alguna imatge de tant en tant, encara que no sigui seva, que dóna color. "Sí, potser sí" -ha concedit

M'he esperat que pengés la primera imatge al bloc per fer-ne propaganda. És la que hi ha a la capçalera del missatge. En fi, Josep, igual tens sort...

9 comentaris:

sargantana ha dit...

jjajaa
ho sento..pero m'en hi vaig ara mateix
ja saps lo tafaneres que soms les sargantanes
ens veiem...

sargantana ha dit...

per cert.....no es al teu blogroll
es una mica suspitos aixo no??
jajajaj
va...que m'en hi vaig

Joan Rodó i Galiana ha dit...

ja he fitxat el teu germà bessó,té molt bons pensaments !

Càndid ha dit...

Sargantana, tafanera i observadora... Ja l'hi he posat.

Joan, mentre només us posi un pensament per setmana, anem bé.

novesflors ha dit...

Ara passaré, a veure.

Gargantua ha dit...

Benvolgut,

m'ha cridat l'atenció la discussió entre bloc/blog i m'ho he mirat amb calma.

El Nou Diccionari Auxiliar de la Llengua Catalana de Josep Ruaix (2011) recull el següent: "la primera grafia [bloc] és la proposada, desencertadament, pel Termcat; la segona és la correcta [blog], procedent de l'anglès weblog [...] i usada per totes les llengües". Quant als compostos i derivats, proposa l'ús de bloguer-a, bloguista o blogaire.

Atès que es tracta clarament d'un neologisme, penso que és encertat respectar el criteri que per altres neologismes s'usa i adequar-nos a la forma etimològicament més propera a l'original (com per exemple "fúting", "espot", "discjòquei"...).

Ben cordialment,
Quim

PS ha dit...

Em tenies ben marejada amb en Josep i en Càndid, ja em pensava que feies com l´Adrià Puntí...

No hi vaig caure al Tròpic que ens estaves fent senyals de desdoblament.
Ai carai!

Càndid ha dit...

Hola Quim,
deus haver vist que la "batalla" entre bloc i blog ve de fa cinc o sis anys.
És molt mediterrani això de crear una entitat per "gestionar" els neologismes i evitar discussions, i després discutir-ne les propostes.
Quan vaig començar el bloc ja em vaig trobar amb aquesta qüestió. Independentment que el Departament pel qual treballo acceptés la paraula "bloc", el meu va coincidir amb una campanya virulenta dels bloguistes. No sé si recordaràs un logo que deia: "AÇÒ ÉS UN BLOG, NO PAS UN BLOC", abanderada per lingüistes com en Bibiloni (http://webcache.googleusercontent.com/search?q=cache:http://bibiloni.cat/blog/blog.htm) i d'en Solà.
Com que jo també sóc molt mediterrani, això em va convèncer de fer servir la paraula "bloc".
Sé que ve de weblog i que altres paraules com mag o càstig han seguit processos semblants, però també trobaràs exemples en l'altre sentit.
Personalment no m'inquieta gaire el tema. Tens raó que finalment caldrà trobar una grafia definitiva i deixar-nos de punyetes, però de moment trobo que aquesta "punyeta" encara té la seva gràcia. En el meu cas no va més enllà.

Càndid ha dit...

País,
xxxxxxxxxxt!

(De jove solia portar barba llarga i un cop l'any m'afaitava. Treballant amb mainada petita, quan arribava a classe tenien un trasbals. Aleshores els deia que el meu germà bessó Càndid estava malalt i que durant uns dies no podria venir i que jo el substituiria. I els demanava que m'expliquessin què feia en Càndid que els agradés, per copiar-ho, i què no, per veure si ho podia arreglar. Amb el temps va ser com una tradició.)