Jornada de triple reflexió

Dies fa que ja vaig decidir qui votaria. No qui més confiança m’inspirava, sinó de qui desconfiava menys.

Per això puc destinar la jornada d’avui a reflexionar sobre altres coses. ¿Sobre economia? ¿Sobre si el capitalisme ha estat tan babau d’ensenyar totes les seves tècniques macabres i ara tothom que ha volgut ja li ha vist les vergonyes? ¿Sobre si serem capaços d’aprendre de la història, vist que fins ara no n’hem estat?

Prou, prou, prou. Jo volia fer només una reflexió d’estar per casa, sobre la campanya electoral.

La campanya electoral. L’adjectiu insuportable és insuportablement benèvol.

Tres propostes.

La primera seria una campanya electoral de tres dies: un dia per explicar el que vulguin explicar, l’altre per replicar el que han dit els altres, i l’últim per contestar les rèpliques i fer els darrers aclariments. I prou. Jo crec que tres dies els aguantaríem.

La segona és que els presidenciables, i alguna subpresidenciable, facin una pel·lícula 3D (en català o castellà o fifty-fifty) i que es projectin tant als principals cinemes com als cinemes de barri (i qui vulgui als cinefòrums). Crec que amb 3D se’ls hi apreciarien millor els morros i els capellans. Hi va qui vol pagar per escoltar-los, i avall.

La tercera és que la campanya es faci per subscripció. Una plataforma Verkami seria ideal. Si aconsegueixen els diners, fan campanya. Si no, que vagin a les places públiques a veure qui pillen.

I després de les propostes, una súplica.

Tots els indecisos i totes les indecises, que dissimulin, que menteixin, que diguin que ja s’han decidit, que no els calen ni més missatges, ni més mítings, ni més programacions mediàtiques, ni més pàgines als diaris, ni més cartells als fanals. Que ho facin pel bé de tothom.