Tres situacions en què he trobat a faltar algú que ho hagués inventat abans:
–En el convit d’un casament:
un vestit (o sigui, un “trahe”) que les butxaques fossin tuppers hermètics per dins, dissimulats, a poder ser.
un vestit (o sigui, un “trahe”) que les butxaques fossin tuppers hermètics per dins, dissimulats, a poder ser.
Imatge: goodwearleather.com–En una soporífera conferència en una aula amb cadires de braç (per si algú volia prendre apunts, suposo):
una cadira de braç el qual es pogués aixecar verticalment per recolzar-hi el cap (encoixinat ja seria el súmmum).
una cadira de braç el qual es pogués aixecar verticalment per recolzar-hi el cap (encoixinat ja seria el súmmum).
Imatge: credipupitres.blogspot.com–En els lavabos masculins d’un hospital:
un sensor a la tassa que quan algú orinés a fora o a la plataforma del vàter, reprojectés el líquid cap a l’emissor.
un sensor a la tassa que quan algú orinés a fora o a la plataforma del vàter, reprojectés el líquid cap a l’emissor.
Imatge: whoguides.comEstic a l’espera que la proposta potenciï l’enginy d’inventors i inventores. Cap problema amb el copyright. Estic disposat que se m’ignori completament. Ho faig per la humanitat.
1 comentari:
no tens perill ni res....jajajajja
=)
Publica un comentari a l'entrada