Poesia i mascles i país

Aquesta tarda. Perpinyà. Centre Català. Lectura de poemes d’autors dels Països Catalans. Autors i autores morts, de la Renaixença ençà.

Deixeu-me intuir pocs assistents i una mitjana d’edat elevada. (Si m’equivoco...)*

Entre els rapsodes, un servidor. Durant la preparació de l’acte, fa més d’un mes, jo havia proposat textos de Màrius Torres, Maria Àngels Anglada i Maria Mercè Marçal. Poemes que es van distribuir entre altres rapsodes. Per tant, em tocava fer una nova proposta: Joan Brossa i Gabriel Ferrater.

Després les coses van seguint el seu curs i finalment ningú no llegirà ni en Torres ni l’Anglada ni la Marçal. Un servidor, però, sí que llegirà en Brossa i en Ferrater.

Esmentar els altres noms presents (Carles Riba, Vicent Andrés Estellés, Josep Maria de Sagarra, Anicet de Pagès, Joan Salvat-Papasseit, Josep Palau i Fabre, Miquel Martí i Pol, Salvador Espriu, Carme Guasch, Joan Vinyoli, Joan Oliver, Jordi-Pere Cerdà, Miquel Costa i Llobera) implica esgarrifar-se dels noms absents, i, com passa sovint, de l’abandó dels noms femenins. Personalment em permeto una esgarrifança suprema pels que havia proposat inicialment.

Una lectura poètica d’aquestes característiques no deixarà de ser una orgia destil·lada. Un licor fet de mostres de licors no pot ser gaire sa. També, però, una nova pedra als contraforts de la construcció del país (ostres, quin símil tan immobiliari!), o..., una nova llavor al conreu d’un ésser humà més ésser i més humà (aquest ha quedat massa pàmfil). Bé, ja m’heu entès, suposo.

Si s’escau, en acabar, intentaré fer un brindis pels i per les poetes absents. I un altre brindis pels presents –perquè ens perdonin a alguns dels rapsodes.


* Rectificació: era ple de gom a gom i de gent de totes les edats, i amb una vitalitat i entusiasme més que envejables.
Estic pendent de rebre una foto de l'acte per tal d'incloure-la.