dissabte, 11 de juny del 2011

Irònic

En acabar d'escriure el poema vaig trucar l’Alanis pensant que seria una bona idea que el musiqués. Em va dir que li enviés per fax que se’l miraria (en aquella època el correu electrònic encara no era habitual). Uns mesos després va publicar una cançó que es deia Ironic però que havia canviat substancialment el meu text. Per això us el poso perquè compareu. Encara ara em pregunto per què ho va fer. Ah, amb l’Alanis ja fa temps que no ens escrivim.

avui t’aixeques molt tard
            però els altres fan més tard que tu
l’aparcament és ben ple
            però quan arribes en surt un
vas a la pelu i no sents
            que malparlin de ningú
a la ràdio justament
            posen la cançó que enyoraves sentir
la teva xicota diu
            que està d’acord amb el que anaves a dir
prems una tecla només
            i ja es desbloqueja l’ordinador
el poli trenca el paper
            de la multa i reconeix que tens raó
et trobes aquell vestit
            que anhelaves a meitat de preu
no has de fer cua enlloc
            ni cal que t’hi quedis dempeus
tornes a casa i encar
            queda més de mig dipòsit ple
a la bústia t’has trobat
            una carta que no és cap rebut del banc
el xarop recomanat
            t’ha tret del tot el mal de cap
sembla que aquella loció
            contra la caspa està funcionant
la bàscula insisteix
            que fa dies que no t’has engreixat
com t’adoren els teus fills
            i els teus pares i tot el veïnat
i fent el sopar et sorprèn
            que darrerament l’allioli no se’t talla mai

però no et pots treure
de sobre la sensació
            que alguna cosa va malament
i el més irònic de tot
            és no acabar de saber el què


Ja que em nego a dedicar-li aquest missatge a l'Alanis (ja entendreu per què), doncs l'hi dedico a l'Eulàlia (ja entendreu per què).

3 comentaris:

sargantana ha dit...

hahahahah...que encriptat estas avui Candit !!

sargantana ha dit...

hahahahah...que encriptat estas avui Candit !!

Càndid ha dit...

Si és que la vida és molt irònica, com ara fer una oda al paper de vàter...
Salut!