En acabar d'escriure el poema vaig trucar l’Alanis pensant que seria una bona idea que el musiqués. Em va dir que li enviés per fax que se’l miraria (en aquella època el correu electrònic encara no era habitual). Uns mesos després va publicar una cançó que es deia Ironic però que havia canviat substancialment el meu text. Per això us el poso perquè compareu. Encara ara em pregunto per què ho va fer. Ah, amb l’Alanis ja fa temps que no ens escrivim.
avui t’aixeques molt tard
però els altres fan més tard que tu
l’aparcament és ben ple
però quan arribes en surt un
vas a la pelu i no sents
que malparlin de ningú
a la ràdio justament
posen la cançó que enyoraves sentir
la teva xicota diu
que està d’acord amb el que anaves a dir
prems una tecla només
i ja es desbloqueja l’ordinador
el poli trenca el paper
de la multa i reconeix que tens raó
et trobes aquell vestit
que anhelaves a meitat de preu
no has de fer cua enlloc
ni cal que t’hi quedis dempeus
tornes a casa i encar
queda més de mig dipòsit ple
a la bústia t’has trobat
una carta que no és cap rebut del banc
el xarop recomanat
t’ha tret del tot el mal de cap
sembla que aquella loció
contra la caspa està funcionant
la bàscula insisteix
que fa dies que no t’has engreixat
com t’adoren els teus fills
i els teus pares i tot el veïnat
i fent el sopar et sorprèn
que darrerament l’allioli no se’t talla mai
però no et pots treure
de sobre la sensació
que alguna cosa va malament
i el més irònic de tot
és no acabar de saber el què
Ja que em nego a dedicar-li aquest missatge a l'Alanis (ja entendreu per què), doncs l'hi dedico a l'Eulàlia (ja entendreu per què).
Ja que em nego a dedicar-li aquest missatge a l'Alanis (ja entendreu per què), doncs l'hi dedico a l'Eulàlia (ja entendreu per què).
3 comentaris:
hahahahah...que encriptat estas avui Candit !!
hahahahah...que encriptat estas avui Candit !!
Si és que la vida és molt irònica, com ara fer una oda al paper de vàter...
Salut!
Publica un comentari a l'entrada