dijous, 16 de juny de 2011

L’eclipsi

De casa no el vam veure pas però sí que vam notar una fal·lera desfermada entre els coneguts i amics, llunàtics tots de cop i volta, o de tota la vida.

La no contemplació del fenomen em va recordar la sèrie de l’astrònom i fotògraf Laurent Laveder. Va estar fotografiant la lluna pel davant i pel davant (pel darrere no es pot, d’aquí on som, ja ho sabeu) sense cridar massa l’atenció. Fins que se li va acudir “jugar amb la lluna”, allò que els seus compatriotes i els erudits en general en diuen “trompe l’oeil”. Aquí la cosa va canviar. Va guanyar un concurs de Canon. Va començar a sovintejar en publicacions del gran públic, les fotos van aparèixer en cartells publicitaris, etc.

Segur que us ha arribat algun correu electrònic o alguna presentació d’aquelles que circulen amb fotos seves.

Va per l’eclipsi que també ens va fer un trompe l’oeil, o un eclipsi de núvols. Amb música dels REM i dels Police s'hi pot feri un viatge divertit.

2 comentaris:

Joan Rodó i Galiana ha dit...

Vaig ser un d´aquells que es van quedar per sota dels núvols esperant l´eclipsi,doncs volia fer una versió millorada de la que ja coneixes.
També vaig ser un dels que van rebre el correu,jugant amb la lluna,i em va semblar una gran idea,tant,que ja tinc ganes de copiar-li el tema.jeje

Salutacions !

Càndid ha dit...

La idea és bona, perquè si només ho fas amb lluna plena, són un parell de vespres al mes.
Sempre i quan no notis uns canvis sobtats a la pròpia anatomia, i és que això de la lluna plena...
Bé, ja esperem els resultats, Joan. Visca la lluna del Ripollès.