Tots hem llegit un conte en què els electrodomèstics es revelaven. Estava bé. Però feia riure.
I caminant pel carrer, per qualsevol carrer de l’Escala, per exemple, hi ha una cosa que no fa riure; fa por, esborrona.
¿I si un dia es revelen els cables?
¿I si deixen de fer córrer allò que se suposa que fan córrer, sigui electrons o protons o megatrons, i ens abandonen sense llum ni aparells ni telèfon ni internet?
¿I si decideixen desenganxar-se dels ganxos i atacar els i les pobres vianants, entortolligant-los pels peus, per les mans, pel coll?
¿I si opten per baixar a terra i tallar els carrers, fondre les bateries dels cotxes aparcats, o electrocutar els panys de les portes i de les finestres de totes les cases?
Quan aneu pel carrer, fixeu-vos-hi. Som massa confiats. No sabem el perill que ens assetja.
4 comentaris:
Redeu Candid...fas por
Tens raó, Sargantana. Jo crec que se m'han creuat els cables.
d´imatges com aquesta el meu poble n´està ple,però a mi,l´ùnic que em fa por es que deixin de fer córrer allò que se suposa que fan córrer,doncs com dius ens podriem quedar sense internet,i això no pot ser.jajaja!
Home, Joan. Segur que podrien passar els cables (i allò que porten a dins) amb una mica més de gràcia... Aix`sí, visca internete!
Publica un comentari a l'entrada