Jugar amb els llops

Informació Inicial: Marcos, un nen de sis anys, va ser venut a un senyorito cordovès que l’envià a la serra a tenir cura d’un ramat de cabrits, i allà s’hi passà tretze anys en una solitud pràcticament absoluta, fins que va ser capturat per la Guàrdia Civil que el retornà a la civilització, a la humana, o sigui.

Marcos Rodríguez Pantoja

Primera revisió dels fets: un mestre balear coneix la història, s’entrevista amb en Marcos Rodríguez Pantoja i en fa una tesi que –ja llicenciat en pedagogia– presenta sota el títol La problemàtica educativa dels infants selvàtics. El mestre es diu Gabriel Janer Manila.

Gabriel Janer Manila

Segona revisió dels fets: el mateix mestre, després llicenciat, i després catedràtic en Antropologia de l’Educació i pare d’una escriptora famoseta, revisa la seva tesi i la converteix en una novel·la –He jugat amb els llops– i li atorguen el premi Joaquim Ruyra 2010 de narrativa juvenil. La primera edició és del febrer de 2010. La segona edició –fent servir com a portada el cartell de la pel·lícula– és de l’octubre (i un servidor que la llegeix).

Portada del llibre

Tercera revisió dels fets: un cineasta andalús, Gerardo Olivares, conegut per 14 kilómetros, entra en contacte amb la història i en fa un guió que després porta a la pantalla amb capital alemany i andalús. La pel·lícula es va estrenar ahir divendres (i un servidor que la mira).

 Gerardo Olivares

Quarta revisió dels fets: el programa Informe Semanal en fa un reportatge, barrejant l’experiència i la situació actual del seu protagonista, amb la visió personal i pedagògica del novel·lista, i amb repetides referències a l’estrena immediata de la cinta (i un servidor que el veu).

Entrelobos

Cinquena revisió dels fets: un blocaire de certa edat (un servidor, vaja) constata en divendres i escriu en dissabte com el guionista visual ha convertit la recreació literària amb intencions antropològiques en una faula de senyoritos i bandolers i guàrdies civils. Els plantejaments sobre veracitat, llenguatge i adaptació a un medi extrem queda reduït a versemblança visual, repetició de rutines i una simple escassetat de lèxic resolta amb música trepidant.

Fotograma de la pel·lícula

Conclusió: hom no sap si són diferents perspectives de la mateixa realitat (els presumptes records, la recreació literària, la recreació cinematogràfica, el reportatge periodístic, la ressenya comunicativa) o simples manifestacions propagandístiques de productes derivats d’una hipòtesi, el merchandising de la futilitat. Cadascú promocionant un producte diferent, el propi, l’apropiació d’un producte aliè.

Article de l'època en què Marcos va ser trobat

Crec que com a mínim parlem de productes interessants en bona part dels casos: el personatge com a producte d’ell mateix, fruit d’una realitat inconstatable i incontestable; el treball de camp i la novel•la com una narració reeixida i rica en matisos; la pel·lícula d’aventures amb llops i coves i rebons i requetedolents amb diverses aportacions del Rodríguez de la Fuente i del Walt Disney; i el reportatge televisiu com a mecanisme de difusió tant d’un fet cultural com de patrimoni natural.

Marcos i un llop; fotograma de la pel·lícula

Perdoneu-me que no faci cap valoració del post de l’esmentat blocaire. O sigui aquest.