¿Tots els infants haurien d'escriure les seves memòries?

¿Tots els infants haurien d'escriure les seves memòries? No pas com redaccions d'escola perquè el mestre els doni el vist-i-plau, sinó com l'amalgama de certeses i dubtes lligats entre si per les sensacions, que són en realitat les vivències, incomprensibles però contables.

Fer-ho de gran és fer trampa. L'únic sentit que pot tenir fer-ho de gran és apaivagar el buit immens de no haver-ho fet d'infant, i la por terrible que tot es perdi definitivament, per sempre, l'amalgama aquella pel pas del temps, i per les certeses i dubtes que cadascú hi afegeix després, amb les vivències que tapen les anteriors però no les canvien.

John Maxwell Coetzee fa les seves memòries, segur que honestes, i alhora rescata de l'oblit tots els altres que no ho hem fet, i que potser acabarem no fent.

"Només queda ell per pensar. Com s'ho farà per mantenir-los al cap, tots els llibres, tota la gent, totes les històries? I si no els recorda ell, qui ho farà?

Hi ha tot un seguit de cites. Algunes, les que compara les escoles de Ciutat del Cap amb la de Worcester, m'han fet pensar en la Pissarra Negra (la del Diari Antipedagògic d'una Mestra sense Vocació).

En un altre full del llibre, als marges, he escrit:

"aprendre a viure

aprendre a viure al món

aprendre a situar-te

a reaccionar abans d'entendre

a moure't abans de saber on anar

aprendre a fer veure que has après

a fer-te fonedís

abans que ningú no et trobi a faltar"

Suposo que deu ser una altra mena de resum del llibre.