Ja s’ha acabat la setmana de bogeria floral de Girona. Hi hem anat, esclar. Hi hem fet fotos, esclar. I hem parlat de què ens agradava i què no, esclar. I ara, tard, esclar, pengem una tria de les fotos que vam fer.
Visitar el Temps de Flors de Girona deu ser com prendre una pastilla d’aquelles que et col·loca/descol·loca. Si t’enganxa de bones, flipes amb els colors, les composicions surrealistes, historicistes, quitxorteres, coloristes, postmodernes… (afegiu-hi etiquetes que se m’acaba la inspiració). Ara que també pot ser una pastilla d’aquelles que t’enganxa malament i només hi veus cues inacabables de gent i flors marcides.
L’any que ve em deixaré la càmera fotogràfica al cotxe. De fet tothom hi va amb càmeres i mòbils que imiten el so dels rodets d’abans. En canvi, m’hi presentaré amb un llapis i un paper i aniré anotant les associacions mentals que se m’acudeixin. A veure què en surt.
I és que Temps de Flors és tot un viatge. I no em refereixo als que ho visitem venint de fora. Total: les fotos. Les bones són de la Margarita.
8 comentaris:
dons mira...jo al final no vaig anar-hi, pero les vostres fotos m'han vingut mol be
salutacions!!
M'he quedat embadalit amb les fotos...
Doncs, Sargantana i Palermo, no s'hi val!
S'hi ha d'anar i fer cua i passar calor i no trobar lloc per dinar.
Les fotos sempre són enganyoses...
Salut!
Hola Càndid!
acabo de veure les fotos. Precioses. Sou uns artistes.
Com podràs imaginar, nosaltres també varem caminar, fer cues i varem quedar ben perfumats. I tot ben fotografiat. A la propera trobada podem mirar quines tenim repes.
Una abraçadeta.
Fet, Tere!
El proper dia toca canvi de cromos, (d'estampes o santets, que es deien abans).
Haurien de tornar a sortir cromos a les tauletes de xocolata i nosaltres (perquè evidentment els nostres fills i filles no ho farien pas) tornaríem a anar omplint l'àlbum setmana a setmana.
Hauríem de fer un àlbum virtual de tipus col·laboratiu, ¿a que sí?
Salut!
Hola Càndit, no sé com he arribat fins aquí. D'un blog a l'altre i, mira! he trobat les teves fotos de Girona Temps de Flors. Em quedo amb la de les hortènsies amb vel, la dels llapis ALPINE enganxats al bombo de rentadora, la dels llits amuntonats (que no vaig veure), i la de l'ajuntament, per cert, sense cap flor, tot i ser el patrocinador de GtdF.
Jo també hi vaig ser. Si vols pots veure les meves fotografies a http://llibreprimer.blogspot.com/2009/05/girona-temps-de-flors-2009_16.html
Ah! ja recordo! he arribat aquí buscant coses de la Séraphine de Senlis. Tot un descobriment, si senyor.
Una abraçada
framiquel
Hola Fra Miquel, he mirat les fotos de GTdF del teu bloc. És curiós: a la majoria de fotos de flors hi surten persones. Segur que això és significatiu. Molt bones.
Suposo que la teva cerca de la Séraphine també té relació amb les flors... Espero que t'hagi servit.
Salut.
Be, certament m'agrada fotografiar persones treballant amb il·lusió. Tot i això, em costa fer fotos de gent desconeguda. Aquesta festa és ideal, per què tot hom en fa de fotos. Sembla com normal, fer-les
També m'agraden les flors, però, la meva cerca de Séraphine ve d'haver vist la pel·lícula. No coneixia aquesta artista i la història em va captivar.
Celebro que t'hagin agradat les meves fotografies. Construeixo el meu blog més amb fotos que amb text.
Miraré d'anar passant pel teu blog
Una abraçada
framiquel
Publica un comentari a l'entrada