diumenge, 10 de maig de 2009

Set cases a França i la vuitena a pertot



Aparentment és una novel·la sobre un petit contingent de la Force Publique Belge ocupant un pany del naixement del riu Congo sota les ordres imperials de Leopold II.
Aparentment la història es nodreix amb personatges estereotipats en situacions tòpiques d'un humor classificable com a negre tot i que els seus protaginistes siguin blancs i es trobin a l'Àfrica Negra.
Aparentment aquestes colonitzacions són culturals i ideològiques però tothom sap que la cultura és una excusa per a l'espoli.
Aparentment l'argument està bé.
Aparentment l'argument no té res a veure amb el País Basc.
Aparentment cap dels elements simbòlics que omplen la narració (els askaris de fes vermell, les galetes, la verge, el so dels tambors, el salami, els mandrils, les cases de França, la serp mamba, els dibuixos d'adolescents locals, els rebels, l'ivori dels elefants, la casa que fa vuit, la caoba, ni tan sols el vell lleó del zoològic belga retornat a la selva sord i invàlid)no tenen res a veure amb el País Basc.
Aparentment jo no m'ho crec.
Aparentment són obsessions meves de veure pertot metàfores elaborades, eufemismes vés a saber si tan involuntaris.
Aparentment fa uns dies que, un cop acabat el llibre, dono voltes a tot l'entramat de miralls i deformacions.
Aparentment no ho he acabat d'entendre, però la novel·la continua estant molt bé.
Aparentment us l'estic recomanant.

2 comentaris:

Teresa Bosch ha dit...

Me l'acabo de llegir i, aparentment, i sense aparentar, m'ha agradat molt. No havia pensat en aquesta associació amb el País Basc, però potser tens raó. De totes maneres, si el fons és aquest, la novel·la té també altres fons que paguen la pensa d'ésser llegits.

Càndid ha dit...

Hola Teresa,
potser tens raó que tanta obsessió en trobar lligams per una banda et despista de mirar cap a altres costats.
Si et refereixes a la colonització, a l'espoli, a l'avarícia, a la submissió ideològica i religiosa, i al altres valors inequívocament humans, segur que tens raó. El que passa és que al Bernardo no li calia anar gaire lluny per trobar-los.
¿Li trobes tu també, un puntet de tragèdia grega?
Salut.