Deixeu-me declarar-vos que he estat consumidor recent de dos èxits garantits. Per tant, el motiu d'aquest missatge no és ni promocionar-los, que no cal, ni fer-los la trabanqueta, que no s'ho mereixen.
No tinc xifres ni de l'un ni de l'altre, tot i que suposo que són fàcils d'aconseguir. El segon llibre del Stieg Larsson és rècord de vendes en un piló d'idiomes. La pel·lícula dirigida per Danny Boyle (Trainspotting, La Platja) acaba de ser comercialment beneïda amb vuit òscars.
He llegit el llibre i n'he gaudit. És dels que em felicito que tingui èxit.
He vist la pel·lícula i n'he gaudit. És de les que em sorprén que guanyi premis.
Tinc la sensació que caldria fer una lectura més aprofundida d'aquest èxit compartit. Així, d'entrada i precipitadament, se me n'acuden algunes.
1. Situen l'acció en societats suficientment exòtiques: la sueca i la hindú. Hi ha una certa relació amb la nostra, però encara hom pot marcar prou distàncies si algun element de la trama resulta molesta (alguna injustícia social, per exemple, o alguna actitud vers la prostitució).
2. Els protagonistes són estranys, marginats simpàtics, perdedors que l'encerten davant de guanyadors que la caguen, aspirants a carn de canó, però no són tan perillosos com sembla, ens en podríem fer amics i tot i fer-nos-en una foto amb la mà a l'espatlla.
3. Les històries són trepidants, magistralment explicades a base de flaixos, amb un ordit ferm i amb molt de color per sobre, necessites saber què passarà sense donar-te temps a preveure-ho, com si acceptessis que intuir-ho és el que l'autor vol per després girar-te la truita.
4. Agafen com a fort referent els mitjans de comunicació. Un d'ells el famós concurs de la tele que fa poc també feien en alguna cadena estatal. I les masses seguint-lo fidelment a l'espera del senyal d'esperança. L'altre és la premsa escrita, de diaris i setmanaris i revistes mensuals, amb bons i dolents i regulars (la majoria) periodistes. I les masses seguint-los fidelment a l'espera de la confirmació de les crues realitats.
5. Tenen un ball al final, quan ja dones la història per acabada.
6. Me l'estic pensant. Així que la tingui us la poso. S'accepten suggeriments.
Així i tot, si esteu dubtant, us recomano que caigueu en la temptació. Per més aclariments:
La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina (Stieg Larsson) amb la parella estelar de la Lisbeth Salander i en Mikael Blomkvist, i Slumdog Millionaire (Danny Boyle) interpretats per Dev Pastel que fa de Jamal Malik, i per Freida Pinto que fa de Latika.
4 comentaris:
Ni m'he llegit el llibre ni he vist la pel·lícula, ambdós amb un "encara" molt segur tot darrere, ja que en tinc molt bones referències.
Em va agradar la primera novel·la de la trilogia en el cas de la noia piròmana, i l'Steig Larsson té un estil que fa bo de llegir. En el cas de l'Slumdog Millionaire és dirigida per un dels grans, el que també va dirigir la gran Trainspotting. Tot i que m'havia llegit el llibre recentment quan la vaig veure, i en primer moment em va descepcionar (com és normal quan veus una pel·lícula basada en un llibre que t'ha encantat) més en fred vaig adonar-me que, sense comparar-la amb el llibre, és una passada i comparant-la, està molt i mooooooolt bé.
Amb aquestes referències queda clar que imminentment em llegiré la pel·lícula i miraré el llibre.
aiix! m'he liat! jaja
Un petó papa
Doncs, sí, se t'ha girat feina. I a mi també perquè ja fa dies que et sento parlar de Trainspotting (i d'un altre llibre del mateix autor però de títol comprometedor si te l'has de llegir en llocs públics).
Pel que fa a la pel·li, igual és difícil d'esquivar, però l'he trobat interesantíssima, amb moments d'aquells que et clavat-enfonsat a la butaca, sense poder rascar-te cas que t'adonis que et pica (el que sigui).
Un petó.
No he llegit el llibre (encara estic amb Gomorra i m'encanta) pero l'altre dia vaig veure la peli i em va encantar. Realment ben lligada, diferent, divertida i entretinguda per a tothom. Crec que es una d'aquestes pel·lícules que ens agraden perque tots l'interpretem en clau de la nostra vida.
Petons i abraçades!
Adam,
cap problema amb el llibre, ja veuràs. T'has de llegir la primera part i tot seguit la segona. Només tenen 800 pàgines cadascun. Una estoneta.
Publica un comentari a l'entrada